Lola Castelló Colomer
| Nom original | (ca) Dolors Castelló Colomer  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1947 (76/77 anys) Aielo de Malferit (la Vall d'Albaida) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Moble |
| Ocupació | dissenyadora de producte, empresària |
Lola Castelló Colomer (català: Dolors Castelló Colomer) (Aielo de Malferit, 1947) és una dissenyadora industrial i empresària valenciana.[1]
Va graduar-se en Decoració l'any 1969 a l'Escola d'Arts i Oficis de València.[2] En aquella època va emprendre un viatge per Bèlgica i els Països Baixos, on va descobrir el disseny punter a Europa.[3] De tornada a casa, als anys setanta, va dedicar-se a l'interiorisme i va tenir una breu experiència com a dissenyadora de mobiliari, creant una col·lecció d'estil escandinau.[2] L'any 1980, Castelló i el seu marit, Vicent Martínez, funden Punt Mobles,[4] que esdevindria referent en el sector, sent guardonats amb el Premio Nacional de Diseño de 1997.[5] Compaginant-ho amb la gestió comercial de l'empresa, Lola Castelló va continuar amb la creació de dissenys.[6] La cadira Nit seria escollida per Arata Isozaki per l'Anuari de Disseny Internacional de 1988.[2] A més de mobles, en la seva col·lecció s'hi troben elements com catifes o vaixella.[7]
Entre les seves aportacions, destaca la recuperació de mobles quotidians de la vida domèstica que han anat caigut en desús. N'és un exemple la taula braser, a la que va dedicar La Camilla l'any 1993.[4][7] Les creacions de Lola Castelló, en les que resalta la conjunció entre funcionalitat i estètica, han sigut exposades a l'Institut Valencià d'Art Modern o al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat.[2] La valenciana també és coneguda per exigir el degut reconeixement al paper de la dona en la indústria i la inclusió del prisma feminista en la creació de tot tipus de dissenys.[7] Ha destacat Ray Eames i Sonia Delaunay com algunes de les seves primeres referents.[6]
El 2023, l'Arxiu Valencià del Disseny va dedicar a Castelló un espai dintre dels seu projecte La memòria del disseny valencià.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Aielo de Malferit homenatja a Lola Castelló, la Premi Nacional de Disseny». Ràdio Ontinyent, 20-04-2022. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Martínez-Martínez, C. Rafael. Lola Castelló: belleza y función (en castellà). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2021. ISBN 978-84-18432-95-8.
- ↑ Sáez, Clara. «Lola Castelló: una pionera del diseño recuperando la modernidad» (en castellà). Flat Magazine, 07-10-2021. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Zabalbeascoa, Anatxu. «Lola Castelló, pionera del diseño español» (en castellà). El País, 10-03-2022. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ «Premios Nacionales de Diseño 1997» (
PDF) (en castellà). Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya, 1997. Arxivat de l'original el 2016-10-22. [Consulta: Maig 2016].
- ↑ 6,0 6,1 Blanco Agüeira, Silvia; Hervás y Heras, Joseina «Diseñadoras españolas en la Transición, 1982- 1992». Proyecta56, an Industrial Design Journal, 1, 2021, pàg. 38–49. DOI: 10.25267/P56-IDJ.2021.i1.5.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Martínez Martínez, C. Rafael. «Notas sobre Lola Castelló, pionera del diseño industrial español». A: Castanedo Alonso, Marta; Moliní Gimeno, Alba (eds.). Inconformistas: diseño y género (en castellà). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2023, p. 181–186. ISBN 978-84-19647-06-1.
- ↑ «Castelló, Albors i Bordils, memòria del disseny valencià» (en castellà). DissenyCV, 10-03-2023. [Consulta: 24 octubre 2023].
Bibliografia complementària[modifica]
- Rambla Zaragozá, Wenceslao. Vicent Martínez o el disseny de mobiliari en el marc de Puntmobles (en castellà). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2005-03. ISBN 978-84-95915-48-1.
Enllaços externs[modifica]
- «Veinte minutos con la diseñadora Lola Castelló» (Youtube) (en castellà). Fundació General de la Universitat de València, 03-02-2023. [Consulta: 24 octubre 2023].