Lubrificació (mecànica)
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. (Col·laboreu-hi!) S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes. |
En mecànica la lubrificació es la manera de com s'utilitza el lubricant per reduir la fricció entre dues peces i refrigerar-les, o dit d'altra manera és l'acció de lubricar, que és impregnar amb una substancia generalment oliosa o greixosa dues superfícies sòlides que llisquen en contacte mutu per disminuir els efectes del fregament.[1]
Taula de continguts |
Història [modifica]
Tot va començar a l'antic Egipte quan es feien servir arbustos i troncs per disminuir el fregament dels trineus per arrossegar les grosses pedres per les grosses construccions a què estaven destinades.
En quan es va generalitzar l'ús d'elements mecànics i va augmentar la velocitat relativa entre elles, es va fer palesa la necessitat de quelcom que disminuís el fregament entre elles, ja que sinó es presentaven elevats desgastos, elevades temperatures, i inclòs el <<gripatge>> entre elles ( en mecànica es fa servir aquest mot, quan dues peces amb moviment relatiu es solden per efectes de la calor generada ), ja en el temps dels carruatges, es feien servir greixos animals (seu) per a greixar els eixos dels mateixos. No cal dir que aquesta necessitat va augmentar amb l'aparició de les maquines de vapor, en que en principi s'utilitzaven olis i greixos ja de procedència mineral (i alguns d'origen vegetal com l'oli de ricí) .
Amb l'aparició del motor de combustió interna, es va fer més greu la necessitat de lubrificació, ja que el motor produïa calor per sí mateix, i es feia evident la necessitat d'evacuar-lo, a més de la necessitat de suavitzar el contacte entre les peces.[2]
Funcionament [modifica]
Es tracta d'interposar una pel·lícula de lubricant entre les dues superfícies en contacte, com que el lubricant s'adhereix a les superfícies, i el fregament entre molècules es molt més reduït, es redueix en gran manera el fregament entre les dues peces en contacte, a mès com que el lubricant es va intercanviant, es pot aprofitar aquesta propietat per evacuar la calor produïda pel fregament.[3]
Tipus de Lubricació [modifica]
Històricament els sistemes de lubricació han anat evolucionant, generant diferents tipus de lubrificació, així diferenciarem els següents tipus:
Lubricació per dipòsit [modifica]
És quan es diposita de tant en tant una quantitat de lubricant directament sobre les peces a lubricar. Comporta el desmuntatge de les peces per actuar sobre elles.
És el grassament que es feia en els eixos dels carruatges.
Lubricació per Caixa [modifica]
Difereix de l'anterior perquè hi ha un recipient pel qual es facilita l'accés del lubricant a les peces en fregament, ja sigui perquè hi ha un dipòsit a l'efecte o una cavitat que és capaç d'albergar el lubricant.
S'utilitza avui en dia quan hi ha l'existència de greixadors i en les caixes de grassa de les rodes dels trens. En màquines antigues és fàcil apreciar petites caixes o recipients damunt de les carcasses dels eixos.
Lubricació per Xipolleig [modifica]
O de <<Barboteig>> en què s'aprofita el contacte directe de peces amb el lubricant per crear una dispersió del mateix per damunt dels mecanismes continguts dintre el càrter, que a la seva vegada actua com a dipòsit. En antics motors, s'hi arribaven a afegir culleretes en peu de la biela per crear aquesta dispersió.
En automobilisme s'utilitza molt en caixes de canvis i en ponts diferencials, a part de la seva utilització en maquinària.
Lubricació a Pressió [modifica]
1 Eix de balancins.
2 Arbre de lleves.
3 Distribuïdor.
4 Filtre.
5 Bomba d'engranatges.
S'anomena amb aquest tipus qualsevol lubricació que faci servir bombes per forçar l'arribada del lubricant a les peces a lubricar. En aquest cas existeix un filtre en el conducte d'aspiració del dipòsit de lubricant, i també un circuit de lubricació per retornar el lubricant a aquest dipòsit.
Dintre aquest apartat s'ha de fer menció a la lubricació per carter sec, sistema utilitzat per cotxes esportius i en aviació, que consisteix de manera bàsica en la utilització ,al menys, de dues bombes, una d'impulsió i l'altra de recollida del lubricant. Normalment no es fa servir el càrter com a dipòsit, i es fa servir el camí de tornada per fer passar el lubricant a través d'un radiador per ajudar a refrigerar-lo.[4]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Gran Enciclopèdia de la Llengua Catalana – Lubrificar - [1]
- ↑ História de la Lubricación - [2]
- ↑ Propiedades Fisicas de los Lubricantes - [3]
- ↑ Lubrificación Centralizada - [4]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lubrificació (mecànica) |
