Luci Emili Barbula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luci Emili Barbula (Lucius Aemilius Q. F. Q. N. Barbula) fou fill de Quint Emili Barbula.

Fou cònsol el 281 aC quan Tàrent va rebutjar els termes de la pau que havia ofert l'ambaixador romà Postumi. La República, enfrontada al temps a etruscs i samnites, es va abstenir d'iniciar accions contra Tàrent i va enviar al cònsol Barbula amb la mateixa oferta de pau que havia fet Postumi, i una vegada més els tarentins van rebutjar l'oferta i com que no es podien defensar sols, van cridar en ajut el rei Pirros d'Epir. De moment Barbula va fer la guerra als tarentins i els va derrotar diverses vegades, ocupant algunes de les seves ciutats. Tàrent, alarmada pels progressos romans, i davant la clemència que els romans tenien pels presoners tarentins, va nomenar general en cap a Agis, cap del partit proromà, amb poders il·limitats, però llavors va arribar Cinees, ministre de Pirros, que va obligar a anul·lar l'elecció, i poc després va arribar Miló amb l'avançada de les forces del rei, i va marxar contra Barbula al que va atacar quan estava passant per un camí estret proper a la costa i dominat per muntanyes des d'eon els grecs van poder atacar als romans al mateix temps que la flota tarentina atacava per mar. Barbula va posar als presoners tarentins com escuts humans i va poder sortir sense danys, ja que els tarentins no van voler posar en perill als seus companys.

Va continuar al sud d'Itàlia fins a l'expiració del seu mandat i va obtenir victòries sobre samnites i sallentins.