Ludivina Acero Álvarez
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juliol 1930  Villablino (província de Lleó) |
| Mort | 16 gener 2024 (93 anys) Tortosa (Baix Ebre) |
| Activitat | |
| Ocupació | locutora (1948–1991) |
Ludivina Acero Álvarez (Villablino, província de Lleó, 7 de juny de 1930 - Tortosa, Baix Ebre, 16 de gener de 2024),[1] fou locutora de Ràdio Tortosa. Malgrat el seu nom se la coneix per Luz.
Just abans d'esclatar la Guerra Civil, el 1936, als sis anys, se trasllada amb tota la seua família al poble del Perelló, on hi tenia destinació el seu pare, Hermenegildo Acero Abad que era Guàrdia Civil. La seua mare, Pilar Álvarez Álvarez, va tenir 7 fills, dels quals en van sobreviure 5. Luz era la més gran de tots i la única filla, ja que tots els seus germans eren hòmens: Carlos, Manolo, Antonio i Gildo. Va arribar a Tortosa als 12 anys. La família Acero Álvarez es va ficar a viure al barri del Garrofer. A Tortosa va estudiar primària al col·legi de la Mercè del barri del Rastre. Als 14-15 anys va entrar a estudiar a l'Acadèmia Cots (casa Brunet). Durant 3 anys hi va cursar taquigrafia, mecanografia i comptabilitat i seguidament, es va treure el títol de teixidora i es va ficar a treballar a la Fàbrica de Sacs, on es teixia per a la Yutera del Ebro, fàbrica dels fils per als sacs, de Julian Mangrané Ejerique. Al cap d'uns mesos, li van demanar que entrés també com a administrativa degut als seus estudis i és quan va entrar en contacte amb Lluís Mestre i Rexach.[2]
Lluís Mestre i Rexach, gerent de la Yutera, coneix Luz Acero quan tenia 18 anys i hi estableixen amistat. Ell li demana que vingue a estones perdudes a fer de secretària, a la nova Ràdio Tortosa. Finalment, el volum de faena que representava la nova emissora, fa que Luz es deixe la Yutera i la Fàbrica de Sacs de Julián Mangrané i passe a dedicar-se completament a Ràdio Tortosa, en principi d'administrativa. Als pocs dies, una afonia de la locutora principal Emèlia Miravalls Dolç, va fer que Lluís Mestre i Rexach, desesperat per sortir a antena li preguntés a Luz Acero si podia fer el favor de sortir de locutora.[3]
Se la recorda especialment pel seu programa "Discos dedicados", que arribà a ser un dels de màxima audiència de la comarca.[4] També va presentar els espais informatius de la ràdio,[4] conjuntament amb Josep Àngel Òdena Fabregat (1934-2017).
Molts són los programes d'esta primera etapa que es van fer famosos per totes les Terres de l'Ebre: Xerrades sense Malícia (lo primer programa en català de tota Catalunya que es va fer després de la guerra), Les caderneres del Mas d'Avall, Yunque, La Voz del Campo, Novedades de nuestra discoteca, Radio Teatro, Misión religiosa, La Zarzuela en el hogar, Emisión Infantil, Cantando al Trabajar, Discos Dedicados, Discoteca para Usted, Palacio de la música… També s’hi radiaven cada tarda novel·les com: Simplemente María, que durava 36 minuts en dos rotllos. Rotllos que anaven a buscar quinzenalment a l'estació de tren. Les notícies locals es nodrien molt sovint de la secció informativa de Tortosa que publicava “Diario Español”. Els informatius eren redactats per Òdena i els llegien a dues veus el mateix Òdena i Luz. Tot programes que tenien moltíssima audiència. La Discoteca que es va acabar creant, era una vertadera joia musical.[5]
Luz va compartir micro amb molts professionals de la ràdio: Josep Ma Vallés i Vilás, que era “Quico de Forés”, Rodolfo Lamote de Grignon i Nicolau“ Joan de Gandaia”, Paco Guimerà, Paco Prieto (Joan de Cadup), Martínez, Ferrando, Joaquín Marín, Ramón Miravalls, Josep Àngel Òdena, i gent més jove que va vindre després com: Jordi Itarte, Conrad Duran, Ximo Rambla, Fernando Andreu o Conxita Panisello.[3]
La primera ràdio era molt diferent de l'actualitat. La ràdio acompanyava la vida diària dels tortosins i tortosines constantment. Luz entrava a treballar cada dia, a les vuit del matí i sortia a les dotze de la nit, amb un quart d'hora per dinar, festius i caps de setmana inclosos.
També, se feia un programa: “Teatro en las Ondas”, que gravaven de nit i que s’emetia setmanalment tots los dilluns al tardet. Este programa va durar més de 10 anys.[6]
Aquell últim dia de juliol de 1991, quan va desaparèixer Ràdio Tortosa, el recorda amb molta tristor. Aquell funest dia, amb llàgrimes als ulls, va baixar el control, va dir una necrològica, el va pujar i ja mai més ho va tornar a fer. Era el final de Ràdio Tortosa. 43 anys fent de locutora ininterrompudament.[3]
El 26 de març de 2021, als 90 anys, el col·legi de periodistes de L'Ebre li fa un reconeixement als 43 anys de Ràdio ininterromput.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Moreno, Gustau «Mor Luz Acero, veu mítica de Ràdio Tortosa, als 93 anys». La Marfanta, 16-01-2024 [Consulta: 16 gener 2024].
- ↑ Menasanch I Martí, Núria «Luz Acero, la veu de Ràdio Tortosa durant 43 anys, rebrà als seus 90 anys un reconeixement molt especial.». Setmanari l'Ebre, 12-03-2021.[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 FS/JR «Luz Acero: "La meva vida ha estat la radio". Va treballar a Ràdio Tortosa més de 40 anys, fins al tancament del centre per aprt de RNE.». La Veu del Baix Ebre. n.2165, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 Jiménez, David «Luz Acero, la veu més emblemàtica de Ràdio Tortosa». Hemeroteca La Marfanta [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Menasanch, Núria «En record de Ràdio Tortosa i del seu director Lluís Mestre i Rexach». Marfanta.com, 18-10-2019 [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «El teatro en Radio Tortosa». La Veu del Baix Ebre. n. 1164, 21-12-1979, p.12.
- ↑ Menasanch i Martí, Núria «Luz Acero, el reconeixement a 43 anys de Ràdio Tortosa.». La marfanta. Publicació digital., 16-03-2021.
Bibliografia[modifica]
- BAUBÍ, J. “Locutora Luz Acero”. En: Ebre Informes/ Migjorn, núm. 678 (1991), p. 27
- F.S./J.R. ”Luz Acero: La meva vida ha estat a la Ràdio”. En: La Veu del Baix Ebre, núm. 2165 (1999)