Mànega (tub)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Mànega (desambiguació)».
Mànegues usades pels bombers

Una mànega és un tub buit dissenyat per transportar fluids d'un lloc a un altre. A les mànegues també se'ls pot anomenar tubs, encara que els tubs generalment són rígids mentre que les mànegues són flexibles. Les mànegues usualment són cilíndriques. Per a la unió de mànegues s'utilitzen diferents tipus de ràcords. Un ràcord és la peça metàl·lica o d'un altre material que enllaça els diferents trams de mànegues.[1]

Alguns usos de les mànegues inclouen els següents:

  • Una mànega de jardí és usada per regar les plantes en un jardí o pati, o per proporcionar aigua a un ruixador per al mateix propòsit.
  • Una mànega per a incendis és usada pels bombers per apagar el foc amb aigua.
  • Les mànegues d'aire són usades sota l'aigua per transportar aire de la superfície als bussos.
  • En arquitectura, mànegues de plàstic o metall són usades per moure aigua sota d'un edifici.
  • Les mànegues automotrius són usades en els automòbils per moure els fluids per l'aire condicionat o per a la lubricació dels sistemes hidráuilicos.
  • A la química i en la medicina, les mànegues (o tubs) són usats per transportar productes químics líquid o gasosos.
  • En electricitat, una mànega és un cable format per diversos fils aïllats separadament i recoberts tots d'una funda de material plàstic flexible.
  • En sistemes d'àudio, una mànega és el cable que està integrat per diversos cables que porten senyals independents, és molt usada en esdeveniments o instal·lacions fixes com controls de televisió o estacions de ràdio.
  • Mànegues Hidràuliques per a baixa, mitjana, alta i extrema pressió. Aquestes poden tenir malles metàl·liques trenades des d'una fins quatre depenent de la pressió requerida.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mànega (tub)

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Antonio Serrano Nicolás. NEUMÁTICA PRÁCTICA. Editorial Paraninfo, January 2010, p. 237–. ISBN 978-84-283-3033-6 [Consulta: 5 gener 2012].