Mallerenga de Mèxic
Poecile sclateri  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 0,9 g (pes al naixement) 10,3 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 6,7 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22711732 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Paridae |
| Gènere | Poecile |
| Espècie | Poecile sclateri (Kleinschmidt, 1897) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Parus sclateri |
La mallerenga de Mèxic[1] (Poecile sclateri) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família Pàrids.
Taxonomia[modifica]
Va ser descrita per primer cop l'any 1897 per l'ornitòleg alemany Otto Kleinschmidt que la va incloure en el gènere Parus,[2] però dades actuals i la morfologia de la seqüència del citocrom b de l'ADNmt suggereixen que la separació de Poecile expressa de manera més adequada les relacions d'aquests ocells.[3]
Es reconeixen quatre subespècies:[4]
- P. s. eidos (Peters, 1927) - boscos de roure i pi del sud-est d'Arizona i Nou Mèxic fins al nord-oest de Mèxic.
- P. s. garzai (Phillips, 1986) - Mèxic (sud-est Coahuila/frontera Nuevo León).
- P. s. rayi (Miller & Storer, 1950) - muntanyes de Mèxic (de Jalisco a Guerrero i Oaxaca).
- P. s. sclateri (Kleinschmidt, 1897) - muntanyes de Mèxic (de Sinaloa a Puebla i Veracruz).
Descripció[modifica]
Els adults fan 12,5-13,5 cm de llarg, tenen una envergadura de 18-21 cm i un pes de 7,5-11 g. Els dos sexes tenen un casquet negre, galtes blanques i un bec curt i negre. L'esquena i els flancs són grisos i tenen les parts inferiors de color grisenc més pàl·lid. D'aparença semblant a la mallerenga capnegra americana i la mallerenga muntanyenca, la mallerenga de Mèxic es pot distingir pel pitet negre més llarg, que s'estén des de la barbeta fins a la part superior del pit. Una banda blanquinosa sota el pitet s'estén pel centre del ventre.
Distribució i hàbitat[modifica]
És un resident permanent de les terres altes boscoses a l'oest, centre i nord-est de Mèxic, la serralada s'estén al nord fins a l'extrem sud-est d'Arizona i el sud-oest de Nou Mèxic. Encara que principalment no són migratoris, de vegades volen a elevacions més baixes durant el fred de l'hivern.
Ecologia[modifica]
Es desplacen en parelles o en petits grups, i poden unir-se a estols d'alimentació de diverses espècies.[5]
El niu el construeix la femella en una cavitat d'arbre o d'un arbre fins a 18 m sobre el terra i està format per herbes, molsa, tires d'escorça i folrat de pelatge d'animals. Pon entre cinc i vuit ous blancs ovats, marcats amb fines taques marrons vermelloses. La biologia reproductiva no és ben coneguda, però s'estima que la femella incuba els ous durant 11-14 dies, i les cries altricials deixen el niu en 18-21 dies.
Cant[modifica]
El cant de la mallerenga de Mèxic és diferent de la d'altres mallerengues; és un complex xiulet trinat "chischu-wur" i un "cheelee".[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Mallerenga de Mèxic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 19/02/2023(català)
- ↑ «Poecile sclateri (Mexican Chickadee) - Avibase». [Consulta: 21 febrer 2023].
- ↑ Gill, Frank B.; Slikas, Beth; Sheldon, Frederick H. «Phylogeny of Titmice (Paridae): II. Species Relationships Based on Sequences of the Mitochondrial Cytochrome-B Gene» (en anglès). The Auk, 122, 1, 01-01-2005, pàg. 121–143. DOI: 10.1093/auk/122.1.121. ISSN: 1938-4254.
- ↑ Clements, J. F.; Schulenberg, T. S.; Iliff, B.L. Sullivan i C. L. Wood, M. J. «The Clements checklist of birds of the world: Version 6.6» (XLS) (en anglès). Cornell University, 04-12-2011. Arxivat de l'original el 2011-12-04. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ Julien, Abel. «Estols mixtos de pàrids», 20-11-2014. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ «mallerenga de Mèxic (Poecile sclateri)» (en anglès). Xeno-canto. [Consulta: 22 febrer 2023].
