Manuel Delgado y Zuleta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Delgado y Zuleta
Biografia
Naixement14 maig 1842 Modifica el valor a Wikidata
Utrera (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1915 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
8 maig 1903 – 8 agost 1915
Circumscripció electoral: senador vitalici
Capità general de Catalunya
25 març 1903 – 21 desembre 1905
← Enric Bargés i PomboVicente Martítegui Pérez de Santamaría →
Capità general de Catalunya
28 desembre 1899 – 1r juliol 1901
← Eulogi Despujol i DusayEnric Bargés i Pombo →
Cap de la Casa Militar del Rei
24 abril 1899 – 17 maig 1902 – Rafael Cerero →
Capità general de Canàries
20 agost 1898 – 10 maig 1899 – Enric Bargés i Pombo →
Diputat a Corts
11 abril 1891 – 16 juny 1891
← Miguel Muruve y Galán (en) Tradueix
Circumscripció electoral: Utrera
Diputat a Corts
24 maig 1884 – 8 març 1886 – Miguel Muruve y Galán (en) Tradueix →
Circumscripció electoral: Utrera
Diputat a Corts
29 abril 1879 – 25 juny 1881
← Enrique de la Cuadra y Gibaja (en) Tradueix
Circumscripció electoral: Utrera
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
Rang militar Tinent General
Premis

Manuel Delgado y Zuleta (Utrera, Andalusia, 14 de maig de 1842Sevilla, 28 d'agost de 1915) fou un militar i polític andalús, diputat a Corts, senador vitalici i Capità General de Catalunya.[1] Fill d'Antonio María Delgado Fernández de Castañeda i Josefa María Teresa Zuleta de Reales García-Beato.[2] originaris d'Antequera. El seu germà José María fou el fundador de les bodegues Delgado Zuleta, proveïdors oficials de vi a la Casa Reial a finals del segle xix.[3]

Biografia[modifica]

El 1857 ingressà com a cadet al Regiment d'Infanteria d'Albuera. Participà en la guerra d'Àfrica i en 1860 fou ascendit a tinent. En 1868 fou ascendit a capità i destinat a Aragó i a Catalunya, on va combatre a la tercera guerra carlina, concretament a Mura i Perafita. En 1872 fou ascendit a comandant i en 1873, pels mèrit en combatre la rebel·lió cantonal a Andalusia, fou ascendit a tinent coronel. Després dels combats contra els carlins a Navarra i Àlaba en 1874 fou ascendit a coronel. Després de la guerra carlina va romandre com a part de l'exèrcit d'ocupació a Navarra i en 1878 fou ascendit a brigadier.[4]

Membre del Partit Conservador, fou elegit diputat pel districte d'Utrera a les eleccions generals espanyoles de 1879, 1884 i 1891, però en ser ascendit a general de divisió en 1891 renuncià al seu escó.[5] De març a juliol de 1887 fou Secretari de la Direcció General d'Infanteria, després governador militar de Córdova. De 1891 a 1893 fou destinat a Puerto Rico i en 1895 governador militar de la província de Sevilla. En 1898 va ascendir a tinent general i entre 1898 i 1899 fou Capità General de Canàries.[6]

En 1899 fou nomenat ap de la Casa Militar de la reina Regent. Després fou Capità general de Catalunya en dues ocasions, el 1899-1901 i el 1903-1905,[7] i des del seu càrrec va participar activament en la repressió del moviment anarquista a Catalunya. Des de 1903 fins a la seva mort fou senador vitalici.[8]

Referències[modifica]