Maria i jo (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: María y yo)
Infotaula de pel·lículaMaria i jo
María y yo
Fitxa
DireccióFélix Fernández de Castro Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióFélix Fernández de Castro
Ibon Olaskoaga
MúsicaPascal Comelade Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soDaniel de Zayas
FotografiaSergi Vilanova
ProductoraBausan Films
DistribuïdorBausan Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2010 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
català Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enMaria i jo Modifica el valor a Wikidata
Gènereadaptació cinematogràfica i documental Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióilles Canàries Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1621817 Filmaffinity: 405439 Allocine: 183384 Rottentomatoes: m/maria_and_i_2010 Letterboxd: maria-and-i Allmovie: v520865 TMDB.org: 120318 Modifica el valor a Wikidata

Maria i jo[1] (originalment en castellà, María y yo) és un llargmetratge documental que s'endinsa en l'autisme a través d'un cas concret: el del dibuixant Miguel Gallardo i la seva filla Maria, de 14 anys. La pel·lícula serveix d'adaptació cinematogràfica pel còmic homònim, el qual fou nominat als premis a la millor obra i millor guió del Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2008 i guardonat amb el Premi Nacional del Còmic de Catalunya.[2] Està protagonitzada pel mateix Gallardo i dirigida pel debutant Félix Fernández de Castro. El dia a dia dels protagonistes, amb les seves petites alegries i els seus problemes de convivència, es mostra a l'espectador amb naturalitat, intentant aportar una mirada diferent sobre la discapacitat de la jove.

Argument[modifica]

María viu amb la seva mare, Mary, a les Canàries, a 3.000 km de Barcelona, on viu Miguel Gallardo. De vegades, se'n van els dos junts de vacances a passar una setmana en un ressort del Sud de Gran Canària, un escenari un punt inhabitual que no sol acollir entre els seus hostes a un pare sol amb una filla de catorze anys que pateix autisme. Aquesta és la història d'un d'aquests viatges, i sobre tot un relat original i ple d'humor, ironia i sinceritat sobre com conviure amb una discapacitat. Els dibuixos s'han convertit en un bon mitjà de comunicació per a ambdós, però els problemes de convivència són de vegades inevitables.

Guardons[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]