Pic de Marboré
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional dels Pirineus i Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut | |||
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Fanlo (província d'Osca), Bielsa (província d'Osca) i Alts Pirineus (França) | |||
| ||||
| Serralada | massís del Mont Perdut | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 3.248 m | |||
| Prominència | 78 m | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 24 setembre 1865 | primer ascens, per Henry Russell | |||
| Esport | ||||
| Ruta normal | Des del Refugi de Gòriz o des del de Sarradets | |||
El pic de Marboré (en aragonès Plan de Marmorés), amb 3.248 m[1] d'altitud i una prominència de 78 m,[2] és un dels cims del massís del Mont Perdut, situat en una cresta de pics de més de 3.000 m que fa frontera entre Espanya (vall d'Ordesa) i França (circ de Gavarnia).[3][4][5]
Juntament amb el Casco de Marboré, la Torre de Marboré, l'Espatlla de Marboré i els Pics de la Cascada (Central, Oriental, Occidental) forma la impressionant paret nord del circ de Gavarnia, amb 1500 m de desnivell des del fons de la vall i on es troba la cascada més llarga d'Europa, la cascada de Gavarnia amb 425 m de caiguda.[6]
Rutes[modifica]
Des de la cara aragonesa l'aproximació en cotxe s'acostuma a fer fins al prat d'Ordesa o fins a la vall de Bujaruelo. Des de França se sol deixar el cotxe a l'estació d'esquí de Gavarnia-Gèdra.
Des d'Ordesa s'acostuma a pujar primer fins al refugi de Gòriz i des d'aquest, se segueix la ruta clàssica del Mont Perdut per desviar-se més tard a l'oest, buscant la base del Marboré.
Des de Gavarnie i des de Bujaruelo cal arribar fins al refugi francès de Sarradets, just sota la bretxa de Roland. Cal travessar la bretxa i flanquejar la serra per la cara aragonesa fins a arribar als peus del Marboré.
Per la vall de Pineta també s'hi accedeix des del refugi de Pineta (1.240 m).[7]
Història[modifica]
Hi ha indicis que Philippe de Nemours el 1846 podia haver estat el primer a escalar el pic de Marboré, però no se sap amb seguretat, amb la qual cosa s'estableix la primera ascensió el 24 de setembre de 1865 per part de Russell i Hippolyte Passet.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340.
- ↑ Coll, Xavier; Coll, Joan. Ordesa Vignemale Mte Perdido, Esc. 1:40.000. 4a. ed.. Granollers: Editorial Alpina, 1976 (E-25). ISBN 84-7011-067-5.[Enllaç no actiu]
- ↑ Pic de Marboré (Approved - N) a GEOnet Names Server, United States National Geospatial-Intelligence Agency
- ↑ El Marboré (Approved - N) a GEOnet Names Server, United States National Geospatial-Intelligence Agency
- ↑ «Marboré». Summitpost. Arxivat de l'original el 15 abril 2014.
- ↑ «La gran cascada de Gavarnie | Viaje al Pirineo» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2017-07-05. [Consulta: 11 octubre 2017].
- ↑ Millán, Vicente. «Pineta» (en espanyol europeu). Fam.es. [Consulta: 9 octubre 2017].
- ↑ Queinnec, Philippe. «Les premières ascensions des 3000» (en francès). [Consulta: 11 octubre 2017].
3.000 - Mont Perdut | |||
|---|---|---|---|
 | Ordesa Mont Perdut | Astazu Occidental · Astazu Oriental · Baudrimont NW · Baudrimont SE · Casco de Marboré · Cilindre de Marboré · Dit del Mont Perdut · Espatlla de Marboré · Espatlla Esparets · Gabieto Occidental · Gabieto Oriental · Marboré · Mont Perdut · Pic Central de la Cascada o Pic Brulle · Pic Occidental de la Cascada · Pic Oriental de la Cascada · Pitó SW del Cilindre · Punta de las Olas · Punta Escaleras · Soum de Ramond o Anyiscle · Taillón · Torre de Marboré |  |
