Marechiaro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMarechiaro
Imatge

Localització
Map
 40° 48′ N, 14° 12′ E / 40.8°N,14.2°E / 40.8; 14.2
EstatItàlia
RegióCampània
Ciutat metropolitanaCiutat metropolitana de Nàpols
CiutatNàpols Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície4 ha Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1995 (19a Sessió)
Identificador726-003

Marechiaro és un petit raval del barri de Posillipo, a la ciutat de Nàpols (estat italià).

Història[modifica]

En el passat el raval, construït al voltant de l'actual Via Marechiaro, prenia el nom de l'església de Santa Maria del Far. El nom Marechiaro no es deu, com comunament es creu, a la transparència de les aigües de la mar de Posillipo, sinó a la seua quietud. Ja en alguns documents medievals es parla de mare planum, traduït al napolità com mare chianu, del qual deriva l'actual Marechiaro.[1]

En els anys 1960 esdevingué un dels símbols de la dolce vita a Itàlia, famós pels turistes hollywoodians, els seus restaurants típics apuntats a la preciosa vista del golf de Nàpols i pel seu Scoglione (gran escull).[2][3]

Des de Marechiaro, a més a més, es pot gaudir d'una vista panoràmica de tota la ciutat de Nàpols, del Vesuvi, de la península sorrentina i de l'illa de Capri, que és davant de la petita platja del raval. El particular que més ha contribuït a la mitificació de Marechiaro és la Fenestella (que en napolità significa 'finestreta'). Diu la llegenda que el poeta i escriptor napolità Salvatore di Giacomo, en veure una petita finestra que tenia a l'ampit un clavell, va tenir la inspiració d'escriure una de les cançons napolitanes més conegudes: Marechiare. La finestra encara existeix i sempre té un clavell fresc a l'ampit, a més d'una placa de marbre blanc amb la partitura de la cançó i el nom de l'autor gravats.[4][5][6]

L'Arxiu de la Cançó Napolitana testimonia l'existència de gairebé dues-cents cançons clàssiques dedicades al raval de Marechiaro, o que només l'anomenen, i una gran nombre de poemes.[7]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Doria, Gino (1982). Le strade di Napoli - Saggio di toponomastica storica, Cremona Ricciardi, p. 286
  2. «La Dolce Vita rivive, magari insaporita dalla salsedine, al Borgo di Marechiaro» (en italià). oltrecultura.it, 12-04-2018. [Consulta: 21 novembre 2019].
  3. «Napoli: a Marechiaro fra storia e melodie» (en italià). craltmagazine.it, 05-09-2016. [Consulta: 21 novembre 2019].
  4. «Marechiaro, Un Luogo Dell'anima» (en italià). storienapoli.it, 19-06-2018. [Consulta: 21 novembre 2019].
  5. «Marechiaro e la fenestrella, caratteristiche e informazioni utili» (en italià). napolike.it. [Consulta: 21 novembre 2019].
  6. «Quando spunta la luna: la "Fenestrella" di Marechiaro» (en italià). visitnaples.eu. [Consulta: 21 novembre 2019].
  7. «Le più belle canzoni napoletane scelte e commentate da un'amica piemontese...» (en italià). napoliflash24.it, 25-06-2018. Arxivat de l'original el 2021-03-16. [Consulta: 21 novembre 2019].