Marguerite Lavigne
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marguerite Eugénie Bourgogne  30 maig 1878 Asnières-sur-Seine (França) |
| Mort | 25 novembre 1921 (43 anys) 8è districte de París (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de teatre, actriu de cinema |
| Professors | Céline Chaumont |
| Família | |
| Mare | Alice Lavigne |
  | |
Marguerite Lavigne, nascuda Marguerite Bourgogne (Asnières, 30 de maig de 1878 - 8è districte de París, 25 de novembre de 1921),[1] és una actriu de teatre i cinema francesa.
Biografia[modifica]
Marguerite Lavigne és filla de l'actriu Alice Lavigne, artista del Théâtre du Palais-Royal.
El 1898, va ser contractada al Palais-Royal dirigida per Paul Mussay i Léopold Boyer. Debuta a Chéri !,[2] després en una reposició de Un fil à la patte.[3]
Ers converteix en intèrpret de Vaudeville, al Gymnase, al théâtre de Réjane, al théâtre Antoine, al théâtre du Gymnase, als Bouffes-Parisiens.
Vida privada[modifica]
Es va casar amb el pintor Jean van Brock.[4]
Teatre[modifica]
- 1898 : Chéri ! de Paul Gavault i Victor de Cottens : Félicie, 13 de desembre[5]
- 1910 : L'Enfant du mystère, vaudeville d'Eugène Joullot et Alévy : Clémence, 22 septembre
- 1911 : Aimé des femmes, vaudeville de Maurice Hennequin i Georges Mitchell : Finette, 2 maig
- 1911 : Le Coup du berger d'Alexandre Bisson i Marc Sonal : Rosalie, 29 juliol
- 1911 : Le Petit Café de Tristan Bernard : Edwige, 12 octubre[6]
- 1913 : Les Deux Canards de Tristan Bernard i Alfred Capus : Amélie Flache, 3 desembre[7]
- 1900 : La Robe rouge d'Eugène Brieux : Bertha Vagret, 14 març[8]
- 1905 : Le Cœur d'Angélique d'Edmond Guiraud[9]
- 1905 : Florette et Patapon, peça en tres actes, de Pierre Véber i Maurice Hennequin, representat per primer cop a París el 20 d’octubre de 1905.[10]
- 1907 : Paris New-York de Francis de Croisset i Emmanuel Arène : Mlle Cochart-Martin, 16 març[11]
- 1907 : L'Homme rouge et la Femme verte de Hugues Delorme i Armand Nunès[12]
- 1909 : Lysistrata de Maurice Donnay : Lampito, 30 octubre[13]
Cinema[modifica]
- 1912 : Pianiste par amour de Georges Denola
- 1912 : Le Chercheur de truffes de Georges Denola
- 1913 : Bout de Zan au bal masqué de Louis Feuillade
- 1913 : Bout de Zan et le Lion de Louis Feuillade
- 1913 : Bout de Zan et le Crocodile de Louis Feuillade
- 1914 : Bout de Zan a la gale de Louis Feuillade
Notes i referències[modifica]
- ↑ Acte de décès (avec date et lieu de naissance) à Paris 8e, vue 17/31.
- ↑ «Le Monde artiste» (en francès). Gallica, 18-12-1898. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Le Ménestrel» (en francès). Gallica, 09-04-1899. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Les Tréteaux» (en francès). Gallica, 01-12-1916. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ «Chéri!, vaudeville de Paul Gavault et Victor de Cottens» (en francès). Gallica, 1898. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ Bernard, Tristan. Le petit café : comédie en trois actes (en francès), 1914 [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ «Le Figaro» (en francès). Gallica, 04-12-1913. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Le Figaro» (en francès). Gallica, 04-03-1900. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Le Monde artiste» (en francès). Gallica, 11-03-1906. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ Texte complet de Florette & Patapon
- ↑ «Le Figaro» (en francès). Gallica, 17-03-1907. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Le Figaro» (en francès). Gallica, 18-10-1907. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ Noël, Édouard; Stoullig, Edmond. «Les Annales du théâtre et de la musique» (en francès). Gallica, 1909. [Consulta: 15 novembre 2020].
Bibliografia[modifica]
- Le Ménestrel, 1833-1940. Le Ménestrel [Consulta: 29 desembre 2012]., disponible a Gallica
- Le Monde artiste puis "illustré", 1862-1914. Le Monde artiste - puis "illustré" [Consulta: 4 març 2013]., disponible a Gallica
- L’Europe artiste, 1853-1904. L’Europe artiste [Consulta: 29 desembre 2012]., disponible a Gallica