Maria Dolors Orriols i Monset
 Retrat Maria Dolors Orriols (fotografia procedent del Fons M. Dolors Orriols dipositat a la UVic-UCC) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 gener 1914  Vic (Osona) |
| Mort | 23 agost 2008 (94 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Antoni Lloret i Orriols |
Maria Dolors Orriols i Monset (Vic, 25 de gener de 1914 – Barcelona, 23 d'agost de 2008) fou una escriptora catalana.[1][2]
Va iniciar la seva trajectòria literària l'any 1949 com a contista i, a partir dels cinquanta, va escriure novel·les com Retorn a la vall (1950), Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Petjades sota l'aigua (1984), Molts dies i una sola nit o Una altra sonata a Kreutzer (1985), Una por submergida (1992) i El riu i els inconscients, publicada per Adesiara Editorial l'any 2022.[3] Aquesta darrera obra, escrita el 1950 però publicada per primer cop l'any 1990,[4] és un dels documents més esfereïdors de la postguerra al nostre país. El 1960 va participar activament en la creació del primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona i en fou la primera sots-directora. Membre fundadora del Club de Divulgació Literària, fou la principal editora de la revista cultural en català Aplec, frustrada per les autoritats franquistes. Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i l'any 2003 va publicar Escampar la boira, una obra de caràcter autobiogràfic. Traduí del francès, amb Alberta Font, la novel·la El món fantàstic de Ti Jean L'horizon de l'escriptora antillana Simone Schwartz-Bart.[5]
Morí el 23 d'agost de 2008 a Barcelona a l'edat de 94 anys.[6][7] L'any 2018, el seu fill, Antoni Lloret i Orriols, en condició d’hereu, va cedir a la Biblioteca de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, un fons documental procedent de l’activitat de l'escriptora (actualment en procés de tractament).[8][9]
Fou declarada vigatana Il·lustre per l’Ajuntament de Vic, el 25 de gener de 2022, data en què es commemoraven 107 anys del seu naixement. És la tercera dona reconeguda amb aquesta distinció.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Maria Dolors Orriols i Monset | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 juny 2023].
- ↑ «Biografia Maria Dolors Orriols | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 13 juny 2023].
- ↑ Orriols, Maria Dolors. Edició i introducció a cura de Montserrat Bacardí. El riu i els inconscients. Martorell: Adesiara editorial, 2022, p. 424. ISBN 978-84-16948-85-7.
- ↑ Orriols, Maria D. El riu i els inconscients. Barcelona: Columna, 1990, p. 245. ISBN 8478091408.
- ↑ Diccionari de la traducció catalana.
- ↑ «Mor l'escriptora Maria Dolors Orriols». Avui.cat, 24-08-2008. [Consulta: 25 agost 2008].
- ↑ «Es mor l'escriptora vigatana Dolors Orriols». Vilaweb, 25-08-2008. [Consulta: 25 agost 2008].[Enllaç no actiu]
- ↑ «La UVic acull el fons documental de l'escriptora M. Dolors Orriols». Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 23-02-2018. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «Fons M. Dolors Orriols». Biblioteca UVic-UCC. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «L’Ajuntament de Vic reconeixerà Maria Dolors Orriols i Monset com a vigatana il·lustre». Ajuntament de Vic, 13-07-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 17 gener 2022].
Bibliografia[modifica]
- Bacardí, Montserrat. Maria Dolors Orriols, viure i escriure. Vic: EUMO Editorial, maig 2019, p. 220 (Capsa de Pandora, 20). ISBN 978-84-9766-662-6.
- Bel, Joana (ed.). Àlbum Maria Dolors Orriols (pdf). Barcelona: PEN Català, 2004 [Consulta: 4 desembre 2018].
- Carné i Masllorens, M. Elena; Bacardí, Montserrat (direcció diccionari); Godayol, Pilar (direcció diccionari). «Orriols i Monset, Maria Dolors». A: Diccionari de la traducció catalana (html). Vic: Eumo Editorial / Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de les Illes Balears / Universitat Jaume I / Universitat de Vic, 2011, pàgina. ISBN 9788497663960 [Consulta: 28 desembre 2018].