Maria Emília Furnó i Monsech
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 octubre 1877  Barcelona |
| Mort | 1944 (66/67 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, pedagoga |
| Família | |
| Pare | Joaquim Furnó i Abad |
Maria Emília Furnó i Monsech (Barcelona, 31 d'octubre de 1877 - Barcelona, 1944)[1] va ser una poeta i pedagoga catalana.[2]
Era filla del gravador Joaquim Furnó i Abad i d'Emília Munsech i Fàbregas nascuts a Barcelona. Va cultivar principalment l'art de la poesia, encara que també escrigué l'obra teatral Hereu i pubilla; representada per l'Institut Feminal i estrenada el 23 de febrer de 1935 al Teatre Escola de Barcelona.[2] Des de 1917 i durant bona part de la seva vida dirigí el centre femení l'Institut Feminal.[2]
Col·laborà a la revista L'Avenç, La Veu de Catalunya i Cultura Domèstica, des d'on publicà alguna de les seves creacions com Nocions d'urbanitat i cortesia (L'Avenç, 1919).[2][3]
Obres[modifica]
Furnó escrigué el següent llistat d'obres al llarg de la seva carrera literària:[3]
- Nocions d'urbanitat i cortesia (1919, reeditat i ampliat el 1930)[2]
- Infantívoles (1928)
- Amor de cel (1929)
- Hereu i pubilles
- Apunts del natural (1930)
- Flaires de roses i esplais (1931)
- Hores de solitud (1931)
- Nadalenques (1933)
- Visions (1933)
- Gotes de rosada (1934)[2]
- Lliçons d'economia domèstica
Referències[modifica]
- ↑ «Registre de naixements. Any 1877. Registre núm.5560 (pdf.179)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Mercadal, Neus Real. Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. L'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 978-84-8415-779-3.
- ↑ 3,0 3,1 «Maria Emília Furnó i Monsech». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.