Marta Nin Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marta Nin)
Infotaula de personaMarta Nin Gómez

Marta Nin i Gómez (Barcelona, 8 d'abril de 1971) és una traductora catalana del rus, l'anglès i l'italià.

Va estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1][2][3]

Entre el 2009 i el 2011, va publicar tres relats a la revista en català La lluna en un cove (Ontinyent). Pel que fa els llibres de narrativa en català, en va publicar dos: Dones en camí (Abadia de Montserrat, 2007) i El dol del lliri (El Toll, 2012).[1]

Al llarg dels anys ha exercit de traductora i intèrpret del rus, l’anglès, el castellà i el català a Anglaterra, Rússia, Síria, Jordània, Itàlia, Malta i Mèxic.[1] Ha compaginat la traducció i la interpretació amb l’ensenyament de llengües estrangeres i, posteriorment, amb el periodisme. Ha col·laborat com a corresponsal des de l’estranger amb diversos mitjans de comunicació, com ara TV3, Serra d’Or, COM Ràdio o Catalunyareligio.cat, entre d’altres.[2]

Principals traduccions literàries publicades[modifica]

Va començar a col·laborar amb Godall Edicions en la traducció del rus del relat El pare escrit per Leonid Dobitxin dins del llibre 24 contes al dia (2018). Entre altres de les seves traduccions de relats singulars hi trobem Un arbre de Nadal i una boda de Fiódor Dostoievski (Comanegra, 2020), El mugic Marei del mateix autor (Paper de vidre, 25 de gener de 2022) i La crisi de Mikhaïl Zósxenko (Paper de vidre, 18 d'abril de 2023).[4][5]

Ha traduït tres reculls de relats seleccionats per Nin: Senyals i símbols de Vladimir Nabókov (Godall Edicions, 2019),[6] El somni d'un home ridícul de Fiódor Dostoievski (Godall Edicions, 2021)[7] i Quanta terra necessita una persona de Lev Tolstoi (Comanegra, 2022). El darrer inclou una introducció de la traductora.[8]

El reportatge gràfic de Victoria Lomasko Altres Rússies, considerat per The Guardian un dels cinc llibres indispensables per comprendre la Rússia contemporània, va arribar a la llengua catalana a través de la traducció de Marta Nin l'any 2020 amb Godall Edicions.[9] Així mateix, l'autobiografia gràfica En tren: autobiografia de la vergonya d'Erin Williams també ha arribat al català amb la seva traducció a Godall el 2023.[10]

Quant a la poesia, l'antologia poètica Espaiosa tardor d'Antonia Pozzi (Godall Edicions, 2021) va ser proposada, seleccionada i traduïda per Nin. A més, en va redactar el pròleg.[11][3]

Ha traduït dues novel·les de Nariné Abgarian: I del cel van caure tres pomes (Comanegra, 2021)[3][12] i El mar terra endins (Comanegra, 2023).[13][14] Per la primera, la traductora ha estat guardonada amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2022, XXXII edició) i el Premi Nollegiu de narrativa a la millor obra traduïda (2021, 5a edició) per la novel·la I del cel van caure tres pomes (Comanegra, 2021).[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Marta Nin – Godall Edicions», 02-08-2019. [Consulta: 5 febrer 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Marta Nin». CCCB. [Consulta: 4 febrer 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 Arnal, Eva Comas. «Marta Nin: «Tenim un planter de traductors al català impressionant»», 28-12-2022. [Consulta: 5 febrer 2024].
  4. «Marta Nin». Paper de vidre, 18-04-2023. [Consulta: 5 febrer 2024].
  5. «Marta Nin». Paper de vidre, 25-01-2022. [Consulta: 5 febrer 2024].
  6. «Senyals i símbols – Godall Edicions», 02-08-2019. [Consulta: 5 febrer 2024].
  7. «El somni d’un home ridícul – Godall Edicions», 23-06-2021. [Consulta: 5 febrer 2024].
  8. «Quanta terra necessita una persona (tapa tova)». Comanegra. [Consulta: 5 febrer 2024].
  9. «Victoria Lomasko – Godall Edicions», 11-05-2020. [Consulta: 5 febrer 2024].
  10. «En tren – Godall Edicions», 21-07-2023. [Consulta: 5 febrer 2024].
  11. «ESPAIOSA TARDOR – Godall Edicions», 23-03-2021. [Consulta: 5 febrer 2024].
  12. «I del cel van caure tres pomes». Comanegra. [Consulta: 5 febrer 2024].
  13. «El mar terra endins de Nariné Abgarian «Traducció de Marta Nin» | Editorial Comanegra». [Consulta: 5 febrer 2024].
  14. «Marta Nin, traductora d'El mar terra endins de Nariné Abgarian». [Consulta: 5 febrer 2024].