Ca n'Orpí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xx | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Piera (Anoia) | |||
| Localització | Ctra. de Capellades a Piera (Piera, Anoia) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 5550 | |||
El Mas Bonans o Ca n'Orpí és un mas al terme municipal de Piera (Anoia) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Abans del segle xvi es coneixia la casa amb el nom de Mas Bonans, canviant a Ca n'Orpí a partir del segle xvii, en què hi començaren a viure els Orpí, concretament en el 1659 la casa era habitada per Salvador Orpí i continuà en mans d'aquesta família fins a Dolors Orpí i Almirall que ho va vendre a Josep Vidal.[1]
L'estructura actual va ésser molt acuradament acabada l'any 1956 per en Josep Vidal, personatge molt conegut i apreciat a la vila. La casa, per les seves característiques, és la típica casa pagesa catalana construïda a mitjans del segle passat i de la qual tants exemples trobem a les nostres terres.[1]
En un petit turó al costat de la casa, s'enlaira l'ermita de la Mare de Déu de Mas Bonans, construïda el mateix any que la casa. L'ermita fou construïda quan es dugué a terme la restauració de la casa el 1956, edificada per iniciativa de Josep Vidal i Munné, imitant l'estil romànic de les seves homòlogues ja existents a la rodalia. És en aquest punt on se celebra l'aplec del Mas Bonans des de 1976. Es tracta d'una església d'una sola nau, de planta rectangular, amb un absis circular i finestres d'arc de mig punt. La porta d'entrada presenta també un arc de mig punt, elaborat amb dovelles, així com una petita finestra en forma de creu. La teulada s'acaba a dues vessants, i el campanar té forma triangular. Les obertures es ressalten amb una línia estucada de color blanc.[1]
Història[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mas Bonans». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].