Massacre de Peterloo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Massacre de Peterloo
Il·lustració de la Massacre de Peterloo publicada per Richard Carlile
Il·lustració de la Massacre de Peterloo publicada per Richard Carlile
Dates 16 d'agost de 1819
Escenari Camps de St. Peter, Manchester, Anglaterra
Resultat 15 morts i 400-700 ferits
Bàndols
Forces militars Manifestants

La Massacre de Peterloo (o Batalla de Peterloo) va tenir lloc al Camp de St. Peter, Manchester, Anglaterra, el 16 d'agost de 1819, quan la cavalleria anglesa va carregar contra una multitud de 60.000-80.000 persones que s'havien aplegat per reclamar la reforma de la representació parlamentària.

El final de les Guerres Napoleòniques el 1815 va resultar en períodes de fam i desocupació crònica, agreujats per la introducció de la primera Llei del Blat. Al començament del 1819 la pressió generada per la situació econòmica de pobresa, afegida a la manca de sufragi al nord d'Anglaterra, va fer augmentar l'atractiu del radicalisme polític. En resposta, la Unió Patriòtica de Manchester, un grup que feia campanya a favor de la reforma parlamentària, organitzà una manifestació encapçalada pel conegut orador radical Henry Hunt.

Poc després que comencés la trobada, els magistrats locals van manar a les autoritats militars arrestar Hunt, i nombrosos d'altres que participaven en la seva campanya, i de dispersar la multitud. La cavalleria va carregar sabre en mà contra la multitud, i en la confusió que va seguir a la càrrega, 15 persones van morir i 400 – 700 van resultar ferides. La massacre va ser anomenada Peterloo, en comparació irònica a la Batalla de Waterloo, que havia tingut lloc quatre anys abans.

L'historiador Robert Poole ha nombrat la Massacre de Peterloo un dels moments definitoris de l'època. Al seu torn, els diaris de Londres i els diaris nacionals van compartir l'horror sentit a la regió de Manchester, però l'efecte immediat del succés de Peterloo va ser provocar que el govern prengués mesures dràstiques contra la reforma, amb el que es va ser conegut com els Sis Actes. També va dur directament a la fundació de "The Manchester Guardian" (ara The Guardian), però l'efecte va ser petit en el camí cap a la reforma. En una enquesta realitzada per The Guardian a 2006, Peterloo va arribar en segon lloc als debats de Putney com l'esdeveniment de la història britànica que més mereixia un monument adequat. Peterloo és commemorat per una placa prop del lloc, que és el reemplaçament d'un anterior memorial que va ser criticat per ser insuficient, ja que no reflectia la magnitud de la massacre.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

El Sufragi[modifica | modifica el codi]

El 1819, el districte electoral de Lancashire era representat per dos Membres del Parlament. El dret a vot era reservat als barons adults propietaris vitalicis de terres valorades en 40 xílings o més -l'equivalent aproximat a £80 el 2008- i els vots només podien ser emesos a la ciutat comtal de Landcaster, mitjançant una declaració verbal pública durant la campanya electoral. Les divisions en circumscripcions electorals estaven desactualitzades, i els anomenats burgs podrits (rotten boroughs) tenien una immensa infuència totalment desproporcionada en l'elecció dels Membres del Parlament en comparació al nombre d'electors: la circumscripció d'Old Sarum a Wiltshire, amb un votant, escollia a dos Membres del Parlament. Els majors centres urbans de Manchester, Salford, Bolton, Blackburn, Rochdale, Ashton-under-Lyne, Oldham i Stockport, amb una població total d'aproximadament un milió de persones, estaven representats per ambdós diputats comtals, o els dos de Cheshire en el cas de Stockport. En comparació, més de la meitat dels Membres del Parlament eren escollits per només 154 votants. Aquest desequilibri en la representació política va dur a clams per una reforma parlamentària.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massacre de Peterloo

Coord.: 53° 28′ 41″ N, 2° 14′ 49″ O / 53.478°N,2.247°O / 53.478; -2.247