Maurício Peixoto

Maurício Peixoto

Biografia
Naixement	(pt) Maurício Matos Peixoto 15 abril 1921 Fortaleza (Brasil)
Mort	28 abril 2019 (98 anys) Rio de Janeiro (Brasil)
President Acadèmia Brasilera de Ciències
1981 – 1991 ← Aristides Leão – Oscar Sala →
President Consell Nacional de Desenvolupament Científic Tecnológic
1979 – 1980
President Societat Brasilera de Matemàtiques
1975 – 1977 ← Elon Lages Lima – Djairo de Figueiredo →
Dades personals
Formació	Universitat de Chicago (1949–1951) Escola Politècnica de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (1939–1948) Colégio Pedro II (1933–1938)
Tesi acadèmica	Convexidade das Curvas  (1948 )
Activitat
Lloc de treball	Rio de Janeiro
Ocupació	matemàtic, enginyer
Ocupador	Instituto Nacional de Matemática Pura e Aplicada (1978–2011) Universitat de São Paulo (1973–1978) Instituto Nacional de Matemática Pura e Aplicada (1970–1973) Universitat Brown (1964–1970) Instituto Nacional de Matemática Pura e Aplicada (1952–1964) Escola Politècnica de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (1952–1964) Fundació Getúlio Vargas (1947–1949)
Membre de	Acadèmia Brasilera de Ciències Acadèmia Mundial de les Ciències
Professors	Solomon Lefschetz
Obra
Estudiant doctoral	Jorge Manuel Sotomayor, Jorge Lewowicz, Ronald Tannenwald, Santiago Alberto Verjovsky Sola, Ivan A. K. Kupka, Aristides Barreto i Enrique Gonzalez-Velasco
Família
Cònjuge	Marília Chaves Peixoto (1946–1961)
Pares	José Carlos de Matos Peixoto   i Violeta Rodrigues de Matos
Parents	Tibúrcio Rodrigues (avi)
Premis (1986)  Premi TWAS de Matemàtiques (1969)  Premi Fundació Bunge

Maurício Peixoto (Fortaleza, 15 d'abril de 1921 - Rio de Janeiro, 28 d'abril de 2019) va ser un matemàtic brasiler.

Vida i obra

Peixoto era fill d'un advocat que va ser governador de l'estat de Ceará (al nord-est del Brasil) fins que va ser destituït pel pronunciament militar de 1930 i la família se'n va anar a viure a Rio de Janeiro. No obstant, Peixoto va romandre a Fortaleza acabant la seva escolarització vivint a casa d'una tia. El 1933 va començar els estudis secundaris al Colégio Pedro II de Rio. El 1939 va ingressar a l'Escola d'Enginyeria de la universitat de Brasil, ja que ell volia estudiar matemàtiques i aquesta disciplina no existia aleshores a la universitat. Durant els estudis va coincidir amb Marília Chaves i Leopoldo Nachbin. Amb la primera es va casar el 1946.

A partir de 1947 va estar lligat al nucli de matemàtiques de la Fundació Getúlio Vargas i a partir de 1949 va anar a fer estudis de post grau a la universitat de Chicago. En retornar el 1951, va ser fundador, juntament amb Nachbin i altres, de l'nstituto de Matemática Pura e Aplicada (IMPA). El 1957 va estar a Princeton, on va rebre una forta influència de Solomon Lefschetz i va inclinar definitivament la seva carrera cap a l'estudi de l'estabilitat estructural dels sistemes dinàmics.

El 1964, probablement a causa del cop d'estat militar al seu país, el va abandonar i els anys següents va ser professor de la universitat Brown a Rhode Island (Estats Units) fins que el 1972 va retornar a l'IMPA. La resta de la seva carrera acadèmica va estar vinculada a aquesta institució, excepte el període 1973-1978 en el qual va ser professor de la universitat de São Paulo.

Peixoto estava convençut que el principal objectiu de les matemàtiques del seu temps era classificar els objectes matemàtics segons la seva estructura per mitjà de les relacions d'equivalència entre ells. Els seus treballs més originals van ser en el camp de les equacions diferencials i. més concretament, en l'estabilitat estructural de sistemes dinàmics.

Al llarg de la seva vida va ser president del Consell Nacional de Recerca, de la Societat Brasilera de Matemàtiques i de l'Acadèmia Brasilera de Ciències, a més de rebre diferents guardons científics.

Bibliografia

• Freire, Dianara Figueiredo; Queiroz, Antonio Jose Melo de «As contribuições de Maurício Peixoto para a Matemática brasileira» (en portuguès). Boletim Cearense de Educação e História da Matemática, Vol. 7, Num. 20, 2020, pàg. 57-66. DOI: 10.30938/bocehm.v7i20.2854. ISSN: 2447-8504.
• Rios, Diogo Franco «A Expansão do IMPA Durante o Regime Militar no Brasil» (en portuguès). Anais do ENAPHEM, Num. 2, 2014, pàg. 32-42. ISSN: 2596-3228.
• Silva, Circe Mary da «Politécnicos ou matemáticos?» (en portuguès). História, Ciências, Saúde-Manguinhos, Vol. 13, Num. 4, 2006, pàg. 891-908. DOI: 10.1590/S0104-59702006000400007. ISSN: 0104-5970.
• Silva, Circe Mary Silva da «Marilia Chaves Peixoto - Uma Matemática Brasilera à Sombra» (en portuguès). Anais dos Seminários Nacionais de História da Matemática, Vol. 13, 2019, pàg. 150-171. ISSN: 2178-8642.
• Roque, Tatiana. «The role of genericity in the history of dynamical systems theory». A: Karine Chemla, Renaud Chorlay, David Rabouin (eds.). The Oxford Handbook of Generality in Mathematics and the Sciences (en anglès). Oxford University Press, 2016, p. 299-324. ISBN 978-0-19-877726-7. 
• Smale, Steve. «On How I Got Started in Dynamical Systems 1959-1962». A: Ralph Abraham, Yoshisuke Ueda (eds.). Chaos Avant-garde, The: Memoirs Of The Early Days Of Chaos Theory (en anglès). World Scientific, 2000, p. 1-6. ISBN 981-02-4404-5. 
• Sotomayor, Jorge; García, Ronaldo; Mello, Luís F. «Mauricio Matos Peixoto» (en portuguès). Revista Matemática Universitária, Num. 1, 2019, pàg. 22. DOI: 10.21711/26755254/rmu202013. ISSN: 2675-5254.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Maurício Peixoto» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Regina, Claudia. «Maurício Matos Peixoto» (en portuguès). Instituto de Estudos Avançados da Universidade de Sao Paulo, 2015. [Consulta: 5 març 2023].
• «Maurício Peixoto, founder of IMPA, dies at 98» (en anglès). IMPA, 2019. [Consulta: 4 març 2023].
• «Maurício Peixoto, o matemático de inspiração infinita» (en portuguès). IMPA, 2021. [Consulta: 4 març 2023].
• «Mauricio Peixoto» (en anglès). Universidade do Minho. [Consulta: 4 març 2023].
• «Aos 98 anos, morre Mauricio Peixoto, fundador do IMPA» (en portuguès). Academia Brasileira de Ciéncias, 2019. [Consulta: 5 març 2023].