Mausoleu libico-púnic de Dougga
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Tipus | mausoleu |
|---|---|
| Part de | Dougga |
| Creador | Tamôn (en)  ;Warsakan (en) ;Zazai (en) ;Atban (en) ;Papai (en) ;Schafot (en) ;Managai (en) ;Zimer (en) ;Abdarisch (en) ;Ankan (en) ;Masidil (en) |
| Creació | segle II aC |
| Període | antiguitat clàssica |
| Material | pedra calcària |
| Mida | 21 ( ) m |
| Monument catalogat de Tunísia | |
| Data | 8 juny 1891 |
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |
| Data | ? |
| Col·lecció | Museu Britànic (Camden) |
| Història | |
| Data | Esdeveniment significatiu |
| 1908-1910 | reconstrucció |
| 1842 | demolició |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 494 |
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Dougga». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2019 |
El mausoleu libicopúnic de Dougga és un mausoleu del jaciment arqueològic de Dougga, a Tunísia, un dels raríssims exemples d'arquitectura reial númida. Té 21 metres d'alçària i fou construït al començament del segle ii aC, dedicat a Ateban o Atban, fill de Iepmatath o Ieptimatah i de Palu (que van viure al final del segle iii aC i potser a començaments del II aC). Té tres nivells i, sobre la cara nord, al primer dels nivells, una finestra dona a la cambra funerària; unes falses finestres decoren les altres cares.
El primer explorador en transcriure el seu text va ser Thomas d'Arcos cap al 1631.[1] El 1842, per emportar-se la inscripció líbica que tenia el monument, el cònsol britànic a Tunis, sir Thomas Read va danyar greument el conjunt, que es va salvar per la cura del francès L. Poinssot, que el va reconstruir. La inscripció bilingüe líbicopúnica va anar a parar al Museu Britànic, però va permetre de desxifrar els caràcters líbics.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mausoleu libico-púnic de Dougga |
Referències[modifica]
- ↑ Poinssot, Louis, "Les Ruines de Thugga et de Thignica au XVIIe siècle", Extrait des "Mémoires de la Société nationale des antiquaires de France", T. LXII