Micrometeorologia
La micrometeorologia és una part de la meteorologia que es dedica a l'estudi, a molt petita escala, dels estats de l'atmosfera terrestre i de les seves interaccions amb el medi ambient geoquímic.[1] Aquesta ciència estudia i modelitza les transferències d'energia i de matèra entre l'atmosfera, el sòl i les plantes, les turbulències a la capa límit atmosfèrica, etc.
Àmbits d'aplicacions[modifica]
La micrometeorologia troba la seva aplicació en el marc de les previsions meteorològiques en el moment de la simulació dels models de pronòstic (influencia boscos), i també en la millora dels models de l'escalfament global. La micrometeorologia és una ciència que s'aplica alhora en el marc dels estudis de fluxos tèrmics al si d'un bosc o en un tipus de sòl especificat, o també en la descripció de les turbulències a microescala.
Els estudis Micrometeorològics s'efectuen en la troposfera, generant així paràmetres relatius a l'efecte Coriolis a tenir en compte a les capes superiors de l'atmosfera.
Turbulències[modifica]
En els boscos[modifica]
Implica la recerca del flux tèrmic global, que es determina per la suma:
- Flux de calor sensible (aire) + Flux de calor latent (aigua) + Emmagatzematge tèrmic del sòl (segons el tipus de sòl, els coeficients difereixen) + Flux tèrmic emmagatzemat per la vegetació.
Sobre aquest últim punt, el cobricel arbori d'un bosc és el factor preponderant. Cal afegir-hi els fluxos tèrmics intercanviats amb els troncs dels arbres i les branques, però aquest factor pot ser negligit, ja que no representa més que un 1% del flux tèrmic emmagatzemat per la vegetació.
Els fluxos difereixen segons l'orientació i de l'hora, amb un emmagatzematge d'energia durant el dia, i un desemmagatzematge durant la nit.
Llocs de recerca i d'ensenyament[modifica]
La NOAA estudia aquesta ciència. A França, s'ensenya des de setembre del 2008 a l'Escola de mines d'Alès. Als Països Catalans, el Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona ofereix una assignatura de micrometeorologia.[2]
Vegeu també[modifica]
Notes i referències[modifica]
- ↑ (francès)«Chapitre 14». Glossaire: Ouvrage Sols et Environnement. Institut national de recherche agronomique, 13-06-2008. [Consulta: 5 juliol 2008].
- ↑ «Docència del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona». Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 20 novembre 2011].
- Modélisation de la micrométéorologie à l'échelle de paysages complexes de Sylvain Dupont, Tolosa de Llenguadoc, 2009.
- Stull R. B.. An Introduction to Boundary Layer Meteorology. Dordrecht.: Kluwer Academic, 1998..
- Arya, S. P.,. Introduction to Micrometeorology.. Nova York: Academic Press,, 2001..
- Garratt, J. R.. The Atmospheric Boundary Layer,. Cambridge: Cambridge Univ. Press,, 1992..
- Whiteman, C.D.,. Mountain Meteorology : Fundamentals and Applications. Oford University Press, 2000.
- Manwell, J.F., J.G. McGowan et A.L. Rogers,. Wind Energy Explained. John Wiley &Sons Ltd, 2002.