Miguel Falomir Faus
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1966 (57/58 anys) València |
| Director del Museo del Prado | |
| 20 març 2017 – ← Miguel Zugaza Miranda | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estudi de la història de l'art |
| Ocupació | historiador de l'art, professor d'universitat |
| Ocupador | Museu del Prado (1997–) |
Miguel Falomir Faus (València, 1966) és un historiador de l'art, actual Director del Museu Nacional del Prado des de març del 2017.[1]
Trajectòria[modifica]
Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de València el 1989, va obtenir el premi extraordinari de la seva promoció. Posteriorment, entre 1990 i 1993 va treballar com a becari FPI per al Ciència en el Consell Superior de Recerques Científiques, organisme que depèn del Ministeri d'Educació i Ciència, Durant aquest període Falomir es doctora en història de l'art a la mateixa universitat. Va fer estudis de postdoctoraten a l'Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York, gràcies a una beca Fulbright. Al seu retorn, va treballar com a professor titular a la universitat valenciana, fins que el 1997 es va incorporar a la plantilla del Museu del Prado com a Cap del Departament de Pintura Italiana i Francesa. Amb el temps, va assumir diferents càrrecs en el museu, fins que el 2015 va ser nomenat director adjunt de Conservació i Recerca, càrrec que va ostentar fins al seu nomenament com a director del museu, que va tenir lloc el 17 de març de 2017, substituint a Miguel Zugaza, qui va passar a dirigir el Museu de Belles arts de Bilbao.[2][3]
Com a investigador, és membre del comitè científic de la Fondazione Tiziano de Pieve di Cadore (Italia) i ha col·laborat amb diverses universitats italianes i estatunidenques. Com a comissari, destaquen les seves exposicions De Tiziano a Bassano. Maestros venecianos del Museo del Prado (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 1997); Una obra maestra restaurada. El Lavatorio de Jacopo Tintoretto (Museo del Prado, 2000); Los Bassano en la España del siglo de oro (Museo del Prado, 2001); La restauración de El emperador Carlos V, a caballo, en Mühlberg de Tiziano (Museo del Prado, 2001); Tiziano (Museo del Prado, 2003); Tintoretto (Museo del Prado, 2007) El retrato del Renacimiento (Museo del Prado, 2008), El último Rafael (Museo del Prado, 2012), Las Furias : alegoría política y desafío artístico (Museo del Prado, 2014) i Tiziano: Dánae, Venus y Adonis. Las primeras poesías.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Miguel Falomir: "El Prado no repetirá una exposición como la de El Bosco. No se podía ver"» (en es). [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ País, Ediciones El «Miguel Falomir, nuevo director adjunto del Museo del Prado» (en es). , 06-04-2015 [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ País, Ediciones El «Miguel Falomir: “Lo del ‘Guernica’ es asunto cerrado”» (en es). , 21-03-2017 [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ Error en el títol o la url.«».