Miguel Sanz Lafuente
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Miguel Sanz y Lafuente 15 octubre 1804 San Martín de Unx (Navarra) |
| Mort | 19 febrer 1880 (75 anys) Madrid |
 Senador al Senat espanyol | |
| 29 març 1867 – 3 octubre 1868 | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Espanya |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, polític, professor d'universitat, sacerdot catòlic, professor titular |
| Ocupador | Universitat d'Oñati Universitat de Saragossa |
| Membre de | |
Miguel Sanz Lafuente (San Martín de Unx, 15 d'octubre de 1804 - Madrid, 19 de febrer de 1880) fou un filòsof i religiós espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
D'ideologia tradicionalista, de jove va lluitar en la primera guerra carlina del bàndol del pretendent Carles Maria Isidre. En acabar la guerra es va decantar per la carrera eclesiàstica i va estudiar dret. Posteriorment fou catedràtic a la Universitat de Saragossa, auditor del Tribunal de la Rota i conseller d'Instrucció Pública.[1] En 1859 ingressà com a acadèmic a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[2] En 1867 fou nomenat senador vitalici, càrrec que va ocupar fins a 1868.[3]
Referències
- ↑ Gonzálo Díaz Díaz. Hombres y documentos de la filosofía española. 7. Madrid: CSIC, 1992, p.204.
- ↑ Medalla 24 de la RACMYP
- ↑ Fitxa del Senat
Enllaços externs
| Precedit per: Juan Cueto Herrera |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 24 1859-1880 |
Succeït per: Francisco Javier Caminero y Muñoz |