Miquel Casas i Bell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 03:02, 30 des 2014 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Miquel Casas i Bell (Sant Cugat del Vallès, 3 de juny del 1900 – Torelló, 23 d'octubre del 1988) va ser músic, compositor, professor de música i director de corals.

Biografia

Començà a estudiar al Conservatori de Música de Barcelona als 11 anys, amb els mestres Balcells, Gelabert, Argilaga, Millet i Morera. El 1930 guanyà les oposicions per a mestre de violí de l'Escola de Música de Terrassa -ciutat on es traslladà a viure- i posteriorment (1936) hi ensenyà piano i en dirigí l'orquestra de corda. Durant un temps també dirigí les Caramelles de l'"Agrupació Els Novells" de Sant Cugat. A l'agost del 1936 va ser elegit secretari de l'Associació d'empleats i obrers municipals de Terrassa, sindicat adherit a la CNT.

Acabada la guerra civil espanyola, formà part de la cobla "Els nois d'Olesa" (1941), i el 1949 dirigí la nounata Unión Musical Rubinense. Al mateix Rubí fundà en l'any 1956 l'Escola de Música, que perviví fins a la mort del músic; compatibilitzà la docència entre Rubí i Terrassa fins a jubilar-se'n (de Terrassa el 1965, de Rubí el 1985). Paralel·lament dirigí durant molts anys les corals S.C. Joventut Terrassenca (del 1956 al 1984) [1] i Unió Santcugatenca, amb què gravà el disc J.A.Clavé (1824-1874): Obres corals de l'Antologia Històrica de la Música Catalana. Miquel Casas va deixar escrit més d'un centenar de sardanes per cobla, corda (especialment per a violí) i piano.

Entre les diverses iniciatives que recorden el nom del músic i compositor es pot destacar que l'ajuntament de Rubí li dedicà una plaça. L'any 1986 s'atorgà el premi Miquel Casas i Bell a la pianista Escarlata Blanco. Dos anys més tard, el 1998, es va constituir a Rubí l'Orquestra de cambra Miquel Casas i Bell, formada per antics alumnes del mestre.

El seu fill Antoni Casas i Biosca (Sant Cugat del Vallès, 24 d'octubre del 1926 - Manlleu, 2 de març del 2010) [2] va ser enginyer tècnic industrial químic i elèctric, i també era músic. Compongué la sardana La Jusa del bar.

Obres

  • Del meu jardí, per a orquestra de corda
  • Petita suite per a orquestra de corda
  • Pirinenca, suite per a cobla
  • Remors de festa a la pineda (1950), suite per a cobla premi Barcino 1949 ex-aequo amb Agustí Borgunyó

Adaptació de cançons, com l'espiritual negre Vell pelegrí

Sardanes

  • A l'entorn de l'ermita
  • Agraïment (1967), dedicada a Joan Paüls, president de l'ASERT
  • L'alba somriu (1944)
  • L'amic Joan (1975)
  • Asprors i dolceses (1936)
  • Camí amunt (1946)
  • Com la rosada (1937)
  • Crepuscle en el mar de Lloret (1972)
  • Dansant i pregant, a la Colla Amunt i Crists de Terrassa
  • La devesa florida (1969)
  • Dia de festa, composta per a conjunt de corda
  • Els dos amics
  • Els de can Milà de la Roca (1950)
  • Els escolans enjogassats
  • Escoltant la remor del Ter (1954)
  • Festa a muntanya
  • Festa Major de Terrassa (1949)
  • Francina (1946), obligada de fiscorn
  • Gentil Montserrat (1958)
  • Magdalena
  • Maria Engràcia, primera sardana, instrumentada per Ramon Serrat
  • Matinejant (1946)
  • La menuda d'en Vidal (1947)
  • Mercè estimada (1965)
  • Pirinenca
  • Presumida (1937), per a dues cobles
  • Primavera gentil
  • Recordant mossèn Salvans
  • Recordant Pau Casals (1981)
  • Sardana blanca
  • Vallcivera (1967)
  • Revesses: Franca amistat, Rosalina (1937)

Bibliografia

  • Miquel Casas i Bell: als 100 anys de la seva naixença Terrassa: Societat Coral Joventut Terrassenca, 2002

Enllaços

Referències

  1. ↑ «www.elcoro.net». [Enllaç no actiu]
  2. ↑ «Sardanes».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_Casas_i_Bell&oldid=14610999»