Mixinoïdeu
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() Mixinoïdeu del Pacífic (Eptatretus stoutii)
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Eptatretus |
||||||||||||||
Els mixinoïdeus o peixos bruixa són un tipus de peixos craniats marins de l'ordre Myxiniformes. Aquest ordre compta amb l'única família dels mixínids (Myxinidae), tots ells de la classe Myxini. Llargs, vermiformes, es compten entre els craniats més primitius; pertanyen a un llinatge molt més antic que qualsevol altre grup que es defineix comunament com un peix. L'estudi dels mixinoïdeus ha donat lloc a notables descobriments sobre l'evolució dels cordats.
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
Els mixinoïdeus disposen en lloc de mandíbules de dues estructures que es desplacen horitzontalment i amb les què s'adhereixen a la seva presa. Poden aferrar-se a preses vives més grans i alimentar-se de la sang i les vísceres, introduint-se de vegades en exemplars vius malalts per rosegar-los. També poden ser necròfags.
La seva llengua és dentada i protrusible, i manca de receptors sensorials; perceben el gust mitjançant papil·les ubicades a la seva pell. Tenen una sola obertura nasal, i els seus ulls són molt rudimentaris; llur hàbitat, en les profunditats marines, dificultaria en tot cas la visió. El seu cor té tres cambres. La reproducció dels mixinoïdeus és encara un misteri.
Els mixinoïdeus tenen la capacitat de produir grans quantitats d'una substància viscosa que pot transformar l'aigua marina d'un poal en llot en poc temps. Unit a llurs costums d'alimentació, que es podrien considerar repugnants, aquesta característica els situa entre els animals marins considerats més fastigosos.[1] [2] [3]
Gastronomia [modifica]
Els mixinoïdeus són peixos d'aspecte desagradable. Tenen una alta viscositat i les especies que es troben a Europa no han format part de la cuina tradicional.
A Corea i al Japó però, un tipus de mixinoïdeu local, el Eptatretus burgeri, es fa servir a la cuina per preparar una sèrie de plats. La pell té propietats antioxidants.
Incertesa taxonòmica [modifica]
No tenen mandíbules i per això al costat de les llamprees van formar part dels àgnats. Actualment aquest tàxon està en desús per ser parafilètic, i, d'altra banda, existeixen un debat científic sobre si s'han d'incloure dins dels vertebrats. Des del punt de vista de la taxonomia formen part dels vertebrats, però no tenen vèrtebres i, per tant, anatòmicament no són vertebrats.
Anàlisis mol·leculars recents indiquen que cal classificar-los com a vertebrats, i la seva distància evolutiva respecte dels vertebrata, sensu stricto, és curta. Un únic fòssil mostra que han evolucionat molt poc en els darrers 300 milions d'anys.[1]
Sistemàtica [modifica]
Se'n coneixen 5 gèneres, i unes 65 espècies, algunes d'elles descrites recentment, vivint a profunditats de centenars de metres. A continuació es citen les principals espècies:
Eptatretus [modifica]
- Eptatretus burgeri (Girard, 1855)
- Eptatretus cirrhatus (Forster, 1801)
- Eptatretus deani (Evermann & Goldsborough, 1907)
- Eptatretus fritzi Wisner & McMillan, 1990
- Eptatretus goliath Mincarone & Stewart, 2006
- Eptatretus hexatrema (Müller, 1836)
- Eptatretus mcconnaugheyi Wisner & McMillan, 1990
- Eptatretus mendozai Hensley, 1985
- Eptatretus octatrema (Barnard, 1923)
- Eptatretus polytrema (Girard, 1855)
- Eptatretus profundus (Barnard, 1923)
- Eptatretus sinus Wisner & McMillan, 1990
- Eptatretus springeri (Bigelow & Schroeder, 1952)
- Eptatretus stoutii (Lockington, 1878)
- Eptatretus strickrotti Møller & Jones, 2007
Myxine [modifica]
- Myxine affinis Günther, 1870
- Myxine australis Jenyns, 1842
- Myxine capensis
- Myxine circifrons Garman, 1899
- Myxine debueni Wisner & McMillan, 1995
- Myxine dorsum Wisner & McMillan, 1995
- Myxine fernholmi Wisner & McMillan, 1995
- Myxine formosana Mok & Kuo, 2001
- Myxine garmani Jordan & Snyder, 1901
- Myxine glutinosa
- Myxine hubbsi Wisner & McMillan, 1995
- Myxine hubbsoides Wisner & McMillan, 1995
- Myxine ios
- Myxine jespersenae Møller, Feld, Poulsen, Thomsen & Thormar, 2005
- Myxine knappi Wisner & McMillan, 1995
- Myxine kuoi Mok, 2002
- Myxine limosa Girard, 1859
- Myxine mccoskeri Wisner & McMillan, 1995
- Myxine mcmillanae Hensley, 1991
- Myxine paucidens Regan, 1913
- Myxine pequenoi Wisner & McMillan, 1995
- Myxine robinsorum Wisner & McMillan, 1995
- Myxine sotoi Mincarone, 2001
Nemamyxine [modifica]
- Nemamyxine elongata Richardson, 1958
- Nemamyxine kreffti McMillan i Wisner, 1982
Neomyxine [modifica]
- Neomyxine biniplicata (Richardson i Jowett, 1951)
Notomyxine [modifica]
- Notomyxine tridentiger (Garman, 1899)
Paramyxine [modifica]
- Paramyxine atami Dean, 1904
- Paramyxine cheni Shen i Tao, 1975
- Paramyxine fernholmi Kuo, Huang i Mok, 1994
- Paramyxine sheni Kuo, Huang i Mok, 1994
- Paramyxine wisneri Kuo, Huang i Mok, 1994
Quadratus [modifica]
- Quadratus ancon Mok, Saavedra-Diaz i Acero P., 2001
- Quadratus nelsoni (Kuo, Huang i Mok, 1994)
- Quadratus taiwanae (Shen i Tao, 1975)
- Quadratus yangi
Referències [modifica]
- ↑ Cugini, L. (2002): "Friends of Oceanography Public Lecture Series Explores the Strange, Wondrous, and Disgusting Hagfish". Department of Communications. News Bureau
- ↑ Synnøve Ressem: "Slimy, disgusting and useful". Gemini (NTU)
- ↑ Tammy Frank (2004): "Disgusting Hagfish and Magnificent Sharks". Ocean Explorer
- Mincarone, M. M.; Stewart, A. L. (2006): "A New Species of Giant Seven-gilled Hagfish (Myxinidae: Eptatretus) from New Zealand". Copeia, p. 225–229 (pdf)
- J.M. Jørgensen; J.P. Lomholt; R.E. Weber; H. Malte (eds.) (1997): The Biology of Hagfishes. London: Chapman & Hall.
- Delarbre et al (2002): "Complete Mitochondrial DNA of the Hagfish, Eptatretus burgeri: The Comparative Analysis of Mitochondrial DNA Sequences Strongly Supports the Cyclostome Monophyly". Molecular Phylogenetics and Evolution 22 (2): 184-192.
- Bondareva and Schmidt (2003): "Early Vertebrate Evolution of the TATA-Binding Protein, TBP". Molecular Biology and Evolution 20 (11): 1932-1939.
- Fudge, D. (2001): "Hagfishes: Champions of Slime." Nature Australia, Spring 2001, Vol 27, Issue 2, Australian Museum Trust, Sydney. p. 61-69.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mixinoïdeu |
- FishBase entry for Myxinidae
- OceanLink description of hagfish
- Quicktime movie of hagfish in repose and "sliming"
