Mixinoïdeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mixinoïdeus
Mixinoïdeu del Pacífic (Eptatretus stoutii)
Mixinoïdeu del Pacífic (Eptatretus stoutii)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Clade: Craniata
Classe: Myxini
Clade: Craniata
Ordre: Myxiniformes
Família: Myxinidae
Gèneres

Eptatretus
Myxine
Nemamyxine
Neomyxine
Notomyxine
Paramyxine
Quadratus

Els mixinoïdeus o peixos bruixa són un tipus de peixos craniats marins de l'ordre Myxiniformes. Aquest ordre compta amb l'única família dels mixínids (Myxinidae), tots ells de la classe Myxini. Llargs, vermiformes, es compten entre els craniats més primitius; pertanyen a un llinatge molt més antic que qualsevol altre grup que es defineix comunament com un peix. L'estudi dels mixinoïdeus ha donat lloc a notables descobriments sobre l'evolució dels cordats.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els mixinoïdeus disposen en lloc de mandíbules de dues estructures que es desplacen horitzontalment i amb les què s'adhereixen a la seva presa. Poden aferrar-se a preses vives més grans i alimentar-se de la sang i les vísceres, introduint-se de vegades en exemplars vius malalts per rosegar-los. També poden ser necròfags.

La seva llengua és dentada i protrusible, i manca de receptors sensorials; perceben el gust mitjançant papil·les ubicades a la seva pell. Tenen una sola obertura nasal, i els seus ulls són molt rudimentaris; llur hàbitat, en les profunditats marines, dificultaria en tot cas la visió. El seu cor té tres cambres. La reproducció dels mixinoïdeus és encara un misteri.

Els mixinoïdeus tenen la capacitat de produir grans quantitats d'una substància viscosa que pot transformar l'aigua marina d'un poal en llot en poc temps. Unit a llurs costums d'alimentació, que es podrien considerar repugnants, aquesta característica els situa entre els animals marins considerats més fastigosos.[1] [2] [3]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Kkomjangeo bokkeum (꼼장어 볶음), saltejat coreà de peix fet amb el mixinoïdeu Eptatretus burgeri.

Els mixinoïdeus són peixos d'aspecte desagradable. Tenen una alta viscositat i les espècies que es troben a Europa no han format part de la cuina tradicional.

A Corea i al Japó però, un tipus de mixinoïdeu local, el Eptatretus burgeri, es fa servir a la cuina per preparar una sèrie de plats. La pell té propietats antioxidants.

Incertesa taxonòmica[modifica | modifica el codi]

No tenen mandíbules i per això al costat de les llamprees van formar part dels àgnats. Actualment aquest tàxon està en desús per ser parafilètic, i, d'altra banda, existeixen un debat científic sobre si s'han d'incloure dins dels vertebrats. Des del punt de vista de la taxonomia formen part dels vertebrats, però no tenen vèrtebres i, per tant, anatòmicament no són vertebrats.

Anàlisis moleculars recents indiquen que cal classificar-los com a vertebrats, i la seva distància evolutiva respecte dels vertebrata, sensu stricto, és curta. Un únic fòssil mostra que han evolucionat molt poc en els darrers 300 milions d'anys.[4]

Sistemàtica[modifica | modifica el codi]

Se'n coneixen 5 gèneres, i unes 65 espècies, algunes d'elles descrites recentment, vivint a profunditats de centenars de metres. A continuació es citen les principals espècies:

Eptatretus[modifica | modifica el codi]

Myxine[modifica | modifica el codi]

Nemamyxine[modifica | modifica el codi]

Neomyxine[modifica | modifica el codi]

Notomyxine[modifica | modifica el codi]

Paramyxine[modifica | modifica el codi]

Quadratus[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cugini, L. (2002): "Friends of Oceanography Public Lecture Series Explores the Strange, Wondrous, and Disgusting Hagfish". Department of Communications. News Bureau
  2. Synnøve Ressem: "Slimy, disgusting and useful". Gemini (NTU)
  3. Tammy Frank (2004): "Disgusting Hagfish and Magnificent Sharks". Ocean Explorer
  4. «Myxinidae information». Arxivat de l'original el 5 de juliol de 2008.
  • Mincarone, M. M.; Stewart, A. L. (2006): "A New Species of Giant Seven-gilled Hagfish (Myxinidae: Eptatretus) from New Zealand". Copeia, p. 225–229 (pdf)
  • J.M. Jørgensen; J.P. Lomholt; R.E. Weber; H. Malte (eds.) (1997): The Biology of Hagfishes. London: Chapman & Hall.
  • Delarbre et al (2002): "Complete Mitochondrial DNA of the Hagfish, Eptatretus burgeri: The Comparative Analysis of Mitochondrial DNA Sequences Strongly Supports the Cyclostome Monophyly". Molecular Phylogenetics and Evolution 22 (2): 184-192.
  • Bondareva and Schmidt (2003): "Early Vertebrate Evolution of the TATA-Binding Protein, TBP". Molecular Biology and Evolution 20 (11): 1932-1939.
  • Fudge, D. (2001): "Hagfishes: Champions of Slime." Nature Australia, Spring 2001, Vol 27, Issue 2, Australian Museum Trust, Sydney. p. 61-69.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mixinoïdeu Modifica l'enllaç a Wikidata