Núria Vidal de Llobatera i Pomar
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1945  (78/79 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | biòloga, activista política |
| Família | |
| Parents | Xavier Trias i Vidal de Llobatera (besoncle valencià) |
Núria Vidal de Llobatera i Pomar (nascuda el 1945) és una biòloga i activista catalana. Ha destacat per la seva implicació en el moviment antifranquista i el moviment ecologista a Catalunya.[1][2]
És filla d'una professora universitària que va tenir tres fills i els va haver de criar sense marit perquè aquest se'n va anar a Amèrica. És cosina de primer grau de Xavier Trias i Vidal de Llobatera, que fou alcalde de Barcelona.[3] Com ell, és neta del polític nacionalista Pelai Vidal de Llobatera i Lliurella, qui havia estat membre de la Lliga Regionalista i després un dels fundadors d'Acció Catalana.[4]
També és cosina de primer grau de Jordi Llovet i Pomar.
Mentre estudiava la carrera de Biologia, l'any 1966 va participar dels fets coneguts com la Caputxinada que van servir d'assemblea fundacional del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Va ser la responsable de prendre acta com a secretària. Aquells fets li van costar diverses detencions i, fins i tot, un pas per la presó de la Trinitat.[2] Els seus advocat van ser Josep Solé Barberà, August Gil Matamala i Miquel Roca Junyent. Va ser per esquivar la presó per la seva vinculació a l'antifranquisme polític que l'any 1974 decideix exiliar-se, primer a París i després a Suècia, per recomanació de Roca.[1][3]Allà coneix al que seria el seu marit, el també activista Jonas Nilsson, i entraria en contacte amb el moviment contra les centrals nuclears. També va aprofitar per especialitzar-se en ecologia urbana.[3][5] Un cop aprovada l'amnistia, l'any 1983, tots dos s'instal·laren de nou a Catalunya.[5][1]
És a partir del seu retorn que es vincula a moviments ecologistes com Acció Ecologista que després acabaria integrada dins la plataforma Ecologistes en Acció de la que Vidal de Llobatera ha fet de portaveu en diverses ocasions.[1] [6]També s'ha vinculat a altres plataformes en defensa del territori com SOS Costa Brava.[7]
Com a biòloga s'ha especialitzat en el tractament d'aigües residuals.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Macià, Carles «Núria Vidal de Llobatera: "És molt greu que es privatitzi el cicle de l'aigua"». Directa, 22-01-2014.
- ↑ 2,0 2,1 Bosch, Pere «Memòria de la Caputxinada». Revista Girona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Tramullas, Gemma. «Núria Vidal de Llobatera: «Vaig conduir sola a l'exili d'Estocolm en un Seat 127»». ElPeriódico.com, 22-03-2016. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ Pàmies, Sergi. «L'alcalde en la distància curta». LaVanguardia.com, 27-03-2015. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Una llarga trajectòria de lluita contra la repressió - 01 oct 2021». LRP.cat. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ «Concentració silenciosa al davant del consolat del Japó a Barcelona en solidaritat amb la catàstrofe nipona». CCMA.cat, 17-03-2011. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ «SOS Costa Brava declina acceptar el Premi Memorial Lluís Companys». Empordà.info, 21-06-2019. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ «Nuria Vidal de Llobatera, Bióloga y experta internacional en plantas de aguas residuales: "Para evitar olores hay que recubrir toda la depuradora"» (en castellà). FaroDeVigo.es, 18-08-2005. [Consulta: 20 maig 2022].