Naomi Wolf

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNaomi Wolf

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 novembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Yale
New College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora política, periodista, activista pels drets de les dones, escriptora de no-ficció, activista, assessora política, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1990 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDavid Shipley (1993–2005) Modifica el valor a Wikidata
ParesLeonard Wolf Modifica el valor a Wikidata  i Deborah Goleman Wolf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webnaomiwolf.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0937890 TMDB.org: 1105848
Facebook: naomi.wolf.author Twitter (X): naomirwolf Goodreads author: 22393 Modifica el valor a Wikidata

Naomi Wolf (nascuda el 12 de novembre de 1962) és una escriptora nord-americana i consultora política. Amb la publicació de la seva obra The Beauty Myth es va convertir en una de les principals representants de la que seria coneguda com la tercera ona del feminisme.

Biografia[modifica]

Wolf va néixer en San Francisco a una família jueva.[1] La seva mare és Deborah Goleman, antropòloga i autora de The Lesbian Comunity.[2] El seu pare és l'escriptor Leonard Wolf, autor de novel·les gòtiques de terror. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat Yale i va treballar a la Universitat d'Oxford.[3] Va estar casada amb el periodista i col·laborador de Bill Clinton, David Shipley, amb el qual va tenir dos fills.[4]

Obres[modifica]

The Beauty Myth[modifica]

A principis dels anys noranta, Wolf va aconseguir fama internacional com a representant de la tercera ona del feminisme com a resultat de l'èxit del seu primer llibre, The Beauty Myth, que va arribar a convertir-se en un supervendes internacional.[3]

En el llibre, argumenta que el concepte de "bellesa" com un valor normatiu és construït per complet socialment i que el patriarcat determina el contingut d'aquesta construcció amb l'objectiu de reproduir la seva hegemonia.

Wolf postula la idea d'una "dama de ferro" (iron-maiden), un estàndard intrínsecament inassolible que s'utilitza per castigar a les dones físicament i psicològicament pel seu fracàs a l'hora d'aconseguir-ho i adaptar-se a ell. Wolf crítica la moda i les indústries de bellesa com a instruments d'explotació de la dona, però afirma que el mite de la bellesa s'estén a altres àrees de la societat. Wolf escriu que les dones haurien de tenir "la possibilitat de fer el que desitgin amb les seves cares i cossos sense ser castigades per una ideologia que usa actituds, pressió econòmica i, fins i tot, sentències judicials sobre l'aparença de les dones per minar-les psicològicament i políticament". Wolf defensa que les dones són atacades pel "mite de la bellesa" en cinc àrees: treball, religió, sexe, violència i fam.[5]

The End of America[modifica]

Naomi Wolf en una conferència en la Brooklyn Law School, 29 de gener de 2009

A la seva obra The End of America: A Letter of Warning to a Young Patriot, Wolf realitza una anàlisi històrica de l'origen del feixisme perfilant els deu passos necessaris perquè un grup (o un govern) destrueixi el caràcter democràtic d'una nació o un estat i subverteixi l'ordre de llibertat prèviament existent.

  1. Invocació d'un enemic terrorífic intern o extern.
  2. Creació de presons secretes on dur a terme tortures.
  3. Desenvolupament d'una casta o força paramilitar no responsable davant els ciutadans.
  4. Establiment d'un sistema de vigilància intern.
  5. Fustigació de grups de ciutadans.
  6. Posada en pràctica de detencions i alliberaments arbitraris.
  7. Prendre com a objectiu individus claus.
  8. Control de la premsa.
  9. Considerar als dissidents polítics com a traïdors.
  10. Suspensió de l'imperi de la llei.[6]

El llibre detalla com aquesta pauta va ser posada en pràctica a l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista, i altres llocs, i analitza la seva emergència i aplicació a la política dels Estats Units posterior als atacs de l'11 de setembre.[7][8] The End of America va ser adaptat per a la pantalla com un documental per Annie Sundberg i Ricki Stern. Va ser estrenat en el Hamptons International Film Festival el 27 d'octubre de 2008. End of America va rebre crítiques favorables del New York Times per Stephen Holden i en Variety Magazine.[9][10]

Arrest de 2011[modifica]

El 20 d'octubre de 2011, Wolf va ser arrestada a Nova York durant les protestes conegudes com a Ocupa Wall Street. Va ser retinguda en custòdia durant una hora.[11]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Wolf, en una entrevista en The Alex Jones Show podcast 22 de October, 08 @ 2:40:38 into the program: "Well, you know, I'm Jewish and so, you know, I think there's this very deep reaction in people with my ancestry because my dad's family was largely wiped out by the holocaust, a sensitivity to travel restrictions because for people of my ethnicity there's a giant divide between people who got out before the border hardened during the National Nazi Socialist regime and those who waited a little too long.
  2. Hix, Lisa «Did Father Know Best? In Her New Book, Third Wave Feminist Naomi Wolf Reconsiders Her Bohemian Upbringing». San Francisco Chronicle, 19-06-2005 [Consulta: 15 desembre 2010].
  3. 3,0 3,1 «Naomi Wolf (biografía y blog)». Huffington Post. [Consulta: 15 desembre 2010].
  4. Baxter, Sarah «Finding her heart – and getting a divorce». The Sunday Times (London), 08-01-2008. «'It is truly nobody's fault,' she says. 'We had a wonderful 10 to 12 years....'» Arxivat 2013-08-27 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-08-27. [Consulta: 11 juny 2016].
  5. The Beauty Myth, pp. 17–18, 20, 86, 131, 179, 218.
  6. Wolf, Naomi.
  7. Wolf, Naomi (2007).
  8. Naomi Wolf «Books: The End of America». Washington Post, 27-09-2007 [Consulta: 6 desembre 2009]. «I want to summarize why I believe we are facing a real crisis. My reading showed me that there are 10 key steps that would-be despots always take when they are seeking to close down an open society or to crush a democracy movement, and we are seeing each of those in the US today.»
  9. Holden, Stephen «When Laws and Liberties Test Each Other's Limits». The New York Times, 03-12-2008 [Consulta: 19 maig 2010].
  10. Scheib, Ronnie «The End of America Movie Review». Variety, 2o octubre 2008.
  11. Matt Wells in New York «Occupy Wall St: Naomi Wolf condemns 'Stalinist' erosion of protest rights | World news | guardian.co.uk». The Guardian [Londres], 19-10-2011 [Consulta: 20 octubre 2011].