Nicèfor Catacaló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNicèfor Catacaló
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1130 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPanhipersebast Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Comnena Modifica el valor a Wikidata
FillsAleix Comnè, Andrònic Comnè, Joan Comnè Modifica el valor a Wikidata
PareConstantí Euforbè Catacaló Modifica el valor a Wikidata

Nicèfor Catacaló o Nicèfor Euforbè Catacaló, en grec medieval Νικηφόρος Εὐφορβηνός Κατακαλών, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, gendre de l'emperador Aleix I Comnè (que va regnar del 1081 al 1118).

Era fill del distingit general Constantí Euforbè Catacaló, un dels oficials de més confiança d'Aleix. Com a testimoni de la confiança i l'estimació de l'emperador per Constantí, Nicèfor es va casar amb la porfirogènita Maria Comnena, la segona filla d'Aleix i li va donar el rang de panhipersebast, que s'atorgava als nobles relacionats íntimament amb la família imperial.[1][2] Per l'Alexíada se sap que va participar en el combat contra els cumans el 1095, al costat del seu pare, on es va distingir per la seva valentia.[1] No se sap quan va morir, però se suposa que devia ser no més tard del 1130.

Amb Maria, va tenir nombrosos fills, però només es coneix el nom de dos fills, Aleix Comnè i Andrònic Comnè, que van ocupar càrrecs elevats més endavant.[1] Un altre fill, Joan, és conegut només perquè se'l menciona en el típicon del Monestir de Crist Filantrop. El matrimoni també va tenir un nombre desconegut de filles (almenys tres), ja que es menciona la seva existència en el típicon del monestir de la Mare de Déu Plena de Gràcia.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Kajdan, A.P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 1113 [Consulta: 9780195046526]. 
  2. 2,0 2,1 Skoulatos, Basile. Les personnages byzantins de l'Alexiade. Louvain-La-Neuve: Bureau du Recueil, Collège Érasme, 1980, p. 65, 237-238.