Niccolò Acciaiuoli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre comte italià medieval. Vegeu-ne altres significats a «Niccolò Acciaiuoli (bisbe)».
Niccolò Acciaiuoli

Niccolò Acciaiuoli (1310-1365) fou un noble napolità

Fill d'Acciaiolo i nét de Guidalotto Acciaiuoli, fou comte de Terlizzi i Satriano des del 1348, però va canviar el feu el 1349 pel comtat de Melfi (primer comte de Melfi, amb Melfi, Rapolla, Cisterna i Spinazzola). Fou també comte de Gerace (amb Tropea i Seminara) des del 1349. Comte palatí de Nàpols des el 1348, baró de Kalamata, Vostitza i Nivelot des el 1338, senyor sobirà de Corint des el 1358, senyor de Gioia, Canosa, Corneto i Palo des el 1348, senyor de Ginosa i Matera des el 1348 al 1349, senyor del castell de Sant’Elmo (a Nàpols) des el 1348, senyor de Tramonti, Roccapiemonte, Maiori, Gragnano, Pino, Scafati, Nocera dei Pagani i Lettere des el 1349, senyor dei Cava, Buccino, San Marzano, Valle i Civitella d'Abruzzo des el 1349 (bescanviat per Matera i Ginosa),

Ambaixador del Regne de Nàpols a la república de Florència des el 1341 i gran senescal del regne de Sicília des el 1348, capità general del ducat de Calàbria des el 1349, capità general de l'expedició napolitana a Sicília el 1354, senador de Roma des el desembre del 1359, comte (governador) de la campanya romana i rector del Patrimoni de Sant Pere (desembre del 1359), ambaixador del Papa a Milà (desembre del 1359), sotsgovernador de Romanya (octubre del 1360)

Va morir a Nàpols el 8 de novembre de 1365.