Nick du Toit
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (af) Servaas Nicolaas du Toit  segle XX Sud-àfrica |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Sud-àfrica |
| Branca militar | .svg){kind=small} Força de Defensa de Sud-àfrica |
| Rang militar |  Coronel |
| Unitat militar |  Batalló 32 |
| Conflicte | Intent de cop d'estat a Guinea Equatorial de 2004 |
Servaas Nicolaas "Niek" du Toit és un afrikaner antic mercenari, venedor d'armes i ex coronel del temut Batalló 32 de les Forces de Defensa Sud-africanes, implicat en el complot per enderrocar Teodoro Obiang de Guinea Equatorial.[1]
Va ser processat a Malabo juntament amb uns altres 18 homes acusats de ser l'avantguarda d'una força de 70 homes sospitosos de ser mercenaris. Els fiscals de l'estat van demanar la pena de mort, però quan tots van ser trobats culpables, van rebre penes d'empresonament, rebent du Toit una condemna a 34 anys a la notòria presó Playa Negra.[2] La falta de penes de mort en la fallada judicial és considerada per alguns com una tàctica per facilitar l'extradició d'altres homes vinculats amb el cop frustrat, com Mark Thatcher i Simon Mann, des de països com el Regne Unit que s'oposen a la pena de mort.
La seva part en el cop d'estat va ser el proveïment dels mercenaris amb armes com a fusells AK-47, lanzacohetes RPG-7, metralladores PK, i morters, i prendre la torre de control de l'aeroport de Malabo per després canviar la freqüència i establir contacte amb un avió portant més mercenaris des de Zimbàbue.
Després de la seva captura, va sortir en la televisió sud-africana proclamant el fracàs del cop i els noms dels seus co-conspiradors. Els seus vincles empresarials amb Armengol Ondo Nguema, el germà menor de Teodoro Obiang, han fet que el fill del dictador sospiti un cop de palau. L'esposa de Nick ha dit que l'aparició televisiva va ser obligada per la tortura; específicament, aixafant els peus de Nick fins que van sortir les ungles, xocs elèctrics, i pallisses.[3]
Va rebre un perdó del president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang, el 3 de novembre de 2009 i va ser alliberat, juntament amb Sergio Fernando, Patricio Cardoso, José Passocas Domingos i Georges Olympic Nunez Alerson.[1] Simon Mann també va ser alliberat i va tornar a Anglaterra el 6 de novembre de 2009. Des de llavors, Du Toit es va retirar com a soldat i actualment treballa en vendes de vehicles a Iemen.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Brief curriculum vitae for Nick du Toit». Arxivat de l'original el 2010-03-23. [Consulta: 18 novembre 2017].
- ↑ Ex-mercenary Nick du Toit tells of his five years in a 'living hell' and why he is ashamed of war, The Guardian, 13 de juny de 2010
- ↑ James Brabazon: My Friend the Mercenary, Grove Press (March 22, 2011), ISBN 978-0802119759 Biography of Nick du Toit.
- ↑ McVeigh, Tracy. "Ex-mercenary Nick du Toit tells of his five years in a 'living hell' and why he is ashamed of war", The Guardian, 13 June 2010. Retrieved on 3 November 2015.
Bibliografia[modifica]
- James Brabazon: My Friend the Mercenary, Grove Press (March 22, 2011), ISBN 978-0802119759 Biography of Nick du Toit.
Enllaços externs[modifica]
- "My Friend, the Mercenary From Hell" by Noah Shachtman, 25 April 2008
- BBC News article on the verdicts handed to the coup force, BBC Online, 26 November 2004
- "No 'buy recommendation' for a book about a former mercenary" by Dr. Alexander von Paleske, Nachrichten Heute, 2 August 2010
- "A Coup for a Mountain of Wonga"
- Boeremag brothers convicted in Pretoria, South Africa on charges of high treason Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Silobreaker.com article on convictions of Andre and Mike du Toit, 27 July 2012
- Interview with Tracy McVeigh, The Observer online, 12 June 2010