Nigritel·la

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Nigritel·la
Nigritella nigra subsp. rhellicani
Nigritella nigra subsp. rhellicani

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermes
Ordre: Asparagales
Família: Orchidaceae
Gènere: Nigritella

Nigritel·la, Nigritella. és un gènere de plantes amb flors dins les orquídies. Tenen una inflorescència subcònica.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom del gènere (Nigritella) deriva del llatí i es refereix al color fosc de l'espècie tipus (Nigritella nigra).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Són plantes herbàcies que fan com a màxim 30 cm d'alt. La seva forma biològica prevalent és la de geòfit bulbós.

Inflorescència[modifica | modifica el codi]

Inflorescència de N. corneliana

La inflorescència és una curta espiga terminal amb forma intermèdia entre globosa i piramidal (o també una forma de tipus ovoïdal). L'espiga fa d'1 a 3 cm.

Fruits[modifica | modifica el codi]

El fruit és una càpsula amb nombroses llavors dins. Les llavors no tenen endosperma i els embrions són poc diferenciats formats per poques cèl·lules. Aquestes plantes viuen en simbiosi amb micorices i això significa que només es poden desenvolupar si aquests fongs les infecten. Això es deu a la poca substància de reserva que tenen les llavors cosa que impedeix una germinació normal.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

La difusió és a Europa,incloent als Països Catalans. El seu hàbitat són eñsprats alpins en zones calcàries.[1] Viuen entre els 1000 i els 2700 m d'altitud.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

La posició taxonòmica d'aquest gènere està en vies de definició donat que alguns botànics el consideren un gènere independent mentre d'altres l'uneixen al gènere afí Gymnadenia (secció Nigritellae

Algunes espècies[modifica | modifica el codi]

  • Nigritella nigra subsp. rhellicani (Teppner & E.Klein) H.Baumann, Künkele & R.Lorenz, 2004 - Nigritella comuna;
  • Nigritella nigra subsp. rhellicani var. flava Jaccard: amb flors de color groc
  • Nigritella nigra subsp. rhellicani var. pallida R.Keller: amb flors blanques amb orles de rosa
  • Nigritella nigra subsp. rhellicani var. robusta P.Delforge: amb la tija més grossa (fins a 1 cm de diàmetre) i inflorescència molt densa (fins a 150 flors);
  • Nigritella nigra subsp. rhellicani var. subcarnea A.Camus: amb flors de color taronja
  • Nigritella nigra subsp. austriaca Teppner & E.Klein, 1990 - Nigritel·la austriaca;
  • Nigritella corneliana (Beauverd) Gölz & H.R.Reinhard, 1986 - Nigritel·la de Cornelia Rudio;
  • Nigritella rubra (Wettst) K.Richt., 1890 - Nigritella roja;
  • Nigritella cenisia G.Foelsche & al. (1998)
  • Nigritella dolomitensis (Teppner & E.Klein) Hedrén, E.Klein & Teppner (2000) – Nigritella de les Dolomites.
  • Nigritella archiducis-joannis Teppner & E.Klein (1985)
  • Nigritella carpatica (Zapal.) Teppner, E.Klein & Zag. (1994)
  • Nigritella gabasiana Teppner & E.Klein (1993)
  • Nigritella lithopolitanica Ravnik (1978)
  • Nigritella runei (Teppner & E.Klein) Kreutz (2004)
  • Nigritella stiriaca (Rech.) Teppner & E.Klein (1985)

Híbrids[modifica | modifica el codi]

Els híbrids són freqüents amb les espècies del gènere Gymnadenia. Altres gèneres per hibridar-se són Pseudorchis i Orchis.[2]

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • Satyrium L.
  • Habenaria R.Brown
  • Gymnadenia R.Br. (1813)

Usos[modifica | modifica el codi]

Jardineria[modifica | modifica el codi]

Es fa servir en jardineria rústega i alpina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • T.G. Tutin, V.H. Heywood et Alii, Flora Europea, Cambridge University Press 1976. ISBN 052108489X
  • Rossi W. Orchidee d’Italia. Quad. Cons. Natura 15. Min. Ambiente - Ist. Naz. Fauna Selvatica, Bologna, 2002.
  • Giacomo Nicolini. Enciclopedia Botanica Motta. Volume terzo. Milano: Federico Motta Editore, 1960, pag. 92. 
  • Sandro Pignatti. Flora d'Italia. Volume terzo. Bologna: Edagricole, 1982, pag. 725. ISBN 8850624492. 
  • AA.VV.. Flora Alpina. Volume 2. Bologna: Zanichelli, 2004, pag. 1114. 
  • Alfio Musmarra. Dizionario di botanica. Bologna: Edagricole. 
  • Eduard Strasburger. Trattato di Botanica. Volume secondo. Roma: Antonio Delfino Editore, 2007, pag. 807. ISBN 8872873444. 
  • Judd-Campbell-Kellogg-Stevens-Donoghue. Botanica Sistematica - Un approccio filogenetico. Padova: Piccin Nuova Libraria, 2007, pag. 287. ISBN 978-88-299-1824-9. 


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nigritel·la