Nobàtia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nobàtia fou un regne de Núbia que es va establir a la part més propera a Egipte després de l'any 350 com a successor, en aquesta part del país, del regne de Meroe. La capital fou Faras.

Al segle V aparegueren els primers eremites i monjos de la Tebaida (Egipte Bizantí) per territori nubi. Al segle VI encara el país no era cristià i l'emperadriu Teodora va enviar al monjo Julià d'Alexandria que va difondre el monofisisme (els monofisites s'anomenaven coptes). Els primers reis de Nobàtia coneguts foren Silko (vers 536-555) i Eirpanomos (després del 555 i abans del 590) que es van convertir al cristianisme monofisita predicat per Longinus, successor de Julià d'Alexandria, i auxiliat pel bisbe Teodor de Philae. Longinus va batejar també al rei d’Àloa vers el 580. Un altre rei d'aquestes dates fou Tokiltoeton esmentat vers el 574. No es coneix el nom de cap més rei. Vers l'any 600 el regne de Nobàtia van quedar unit amb el regne veí de Mukurra i la capital única es va establir a Dongola.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]