Nomofòbia
 | |
  | |
| Tipus | addicció a Internet i addicció al telèfon mòbil |
|---|---|
La nomofòbia és la por irracional a sortir de casa sense el telèfon mòbil.[1][2][3] El terme, que és una abreviatura de l'expressió anglesa "no-mobile-phone phobia",[4] i va ser encunyat durant un estudi realitzat per l'Oficina de Correus del Regne Unit encarregat a l'institut demoscòpic YouGov per estimar l'ansietat que pateixen els usuaris de telèfons mòbils. L'estudi es va dur a terme al Regne Unit el 2011 i va comptar amb una mostra de 2.163 persones, revelant que gairebé el 53% dels usuaris de telèfons mòbils al Regne Unit tendeixen a sentir ansietat quan "perden el seu telèfon mòbil, se'ls esgota la bateria o el crèdit, o no tenen cobertura de la xarxa.[5][2] D'acord amb l'estudi, un 58% dels homes i el 48% de les dones pateix de la fòbia, i un 9% addicional se sent estressat quan els seus mòbils estan apagats. La investigació també ha demostrat que els nivells d'estrès d'una persona amb nomofòbia són equiparables amb els nervis que es tenen el dia abans del casament o de la visita al dentista.[6] Respecte de les raons perquè l'ansietat es manifesta, el 55% va afirmar que era pel fet d'estar "aïllat" de les possibles trucades o missatges de familiars i amics, mentre que un escàs 10% va afirmar que la causa era el seu treball, ja que li exigia estar connectat permanentement.[7]
Història[modifica]
Els estudis sobre la nomofòbia van començar el 2011 al Regne Unit a través d'una investigació duta a terme per l'Institut Demoscópico YouGo i l'Oficina de Correus del país. En l'estudi van participar 2.163 persones, i el 53% d'elles va notificar que sentia ansietat quan no tenia el mòbil a mà, per exemple, quan es quedaven sense cobertura o bateria. A més, una altra conclusió a la que es va arribar és que aquesta ansietat es manifesta més en els homes que les dones que havien participat en l'estudi: concretament, en el 58% dels homes i el 48% de les dones.
A banda d'aquestes dades, l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya va informar que el 96% de les famílies té almenys un telèfon mòbil a la llar i que el 77% accedeix a Internet a través d'aquest dispositiu. En concret, els que el posseeixen realitzen almenys 34 activitats en línea al dia i justificaven aquesta dependència per requeriments laborals o aïllament social en no poder-se comunicar amb familiars i amics.[8]
En l'àmbit nacional, segons el departament de Personalitat, Evaluació y Tractament Psicològic de la Universitat de Granada (UGR), s'afirma que el 8% d'universitaris espanyols pateix aquesta addicció al telèfon mòbil, encara que els símptomes d'un grau menor es manifesten en la majoria.
Actualment, segons informa José Ramón Martín Belló en el seu llibre sobre aquesta malaltia, "Espanya es troba entre els cinc països més sensibilizats amb la nomofobia".[9]
Símptomes[modifica]
Són moltes les persones que pateixen dependència del telèfon mòbil i hi estan conctadas les 24 hores, i els experts pensen que el perfil del nomofòbic o nomofòbica és el d'una persona que té carències en l'àmbit de l'autoconfiança i baixa autoestima. A banda d'aquestes característiques, també destaquen la manca d'habilitats socials i de resolució de conflictes, i que en el temps d'oci només es fa un ús excessiu del mòbil. Pel que fa a l'edat, aquest trastorn és més habitual en adolescents, ja que tenen més necessitat de ser acceptats pels altres i estan més familiaritzats amb les noves tecnologies.[10]
Entre els símptomes de la nomofobia destaquen:
- Angoixa i desesperació en no tenir el mòbil disponible.
- Revisar el telèfon constantment per veure si es reben missatges nous.
- No prestar atenció al que passa al voltant.
- Mal de cap i d'estómac, pensaments obsessius, taquicàrdies.
- Alteracions del son. Això es refereix a treure hores de dormir per estar pendent de les xarxes socials El telèfon mai està apagat i el porta sempre a prop, fins i tot s'ho deixa a la tauleta de nit per dormir.
- Estar pendent sempre de buscar un endoll per carregar el mòbil, de tenir bateria i de portar amb si tant el mòbil com la bateria.[8]
Conseqüències[modifica]
Pel que fa a les conseqüències, destaquen:
- Por irracional a perdre el mòbil o deixar-lo oblidat.
- Baixa autoestima.
- Problemes d'interacció social.
- Ansietat, depressió, enuig, nerviosisme, preocupació extrema, estrès. etc.[11]
Mètodes de prevenció[modifica]
L'educació és bàsica per prevenir aquest tipus de patologies associades a l'ús de les noves tecnologies
Des que es van incorporar de forma massiva els smartphones al mercat, cada vegada són més les persones que depenen exclusivament d'aquests aparells i cada vegada són més els usuaris que han desenvolupat aquest trastorn. El psicòleg Jonathan García-Allen en l'article "Síndrome FOMO: sentir que la vida dels altres és més interessant", comenta que "l'educació és bàsica per prevenir aquest tipus de patologies i s'ha de fer des d'edats primerenques".[12] Segons el mateix García-Allen, "el problema principal no són les noves tecnologies, sinó l'ús patològic de les mateixes, que pot materialitzar-se tant en addicció com a usos que poden generar problemes psicològics".[12]
Per tant, la clau no està en prohibir l'ús dels smartphones als nens i adolescents, sinó en fer-los entendre la importància de l'ús correcte d'aquests aparells i vetllar per una educació que comprengui tant els aspectes positius de les noves tecnologies com els usos indeguts i patològics. Referent a això, la prevenció en l'àmbit familiar i en l'escola és de vital importància.
Referències[modifica]
- ↑ «Nomophobia is the fear of being out of mobile phone contact - and it's the plague of our 24/7 age | Mail Online». Dailymail.co.uk, 31-03-2008.
- ↑ 2,0 2,1 Charlie D'Agata Nomophobia: Fear of being without your cell phone. CBS News. April 3, 2008
- ↑ Archana Jayakumar. «Break free from Nomophobia, drunkorexia». Mid-day.com, 03-04-2008. Arxivat de l'original el 4 d’abril 2008. [Consulta: 25 novembre 2012].
- ↑ «Nomophobia is the fear of being out of mobile phone contact - and it's the plague of our 24/7 age | News». Thisislondon.co.uk, 01-04-2008. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2008. [Consulta: 25 novembre 2012].
- ↑ Dixit, Sanjay; Shukla, Harish; Bhagwat, AK; Bindal, Arpita; Goyal, Abhilasha; Zaidi, Aliak; Shrivastava, Akansha «A Study to Evaluate Mobile Phone Dependence Among Students of a Medical College and Associated Hospital of Central India». Indian Journal of Community Medicine, 35, 2, 2010, pàg. 339–41. DOI: 10.4103/0970-0218.66878. PMC: 2940198. PMID: 20922119.
- ↑ «13m Britons have 'no mobile phobia'». Metro.co.uk, 30-03-2008.
- ↑ «SocialTechPop». Nomophobia vs Gnomophobia. Arxivat de l'original el 2012-02-25.
- ↑ 8,0 8,1 «Síntomas y consecuencias de la nomofobia» (en espanyol europeu), 02-06-2017. [Consulta: 7 desembre 2018].
- ↑ Martín Belló, José Ramón. Nomofobia (en castellà), p. 56.
- ↑ «Nomofobia: la creciente adicción al teléfono móvil» (en castellà), 03-09-2015. [Consulta: 7 desembre 2018].
- ↑ «Nomofobia: Síntomas de la adicción al móvil y consecuencias» (en espanyol europeu), 14-09-2017. [Consulta: 7 desembre 2018].
- ↑ 12,0 12,1 García-Allen, Jonathan. Síndrome FOMO: sentir que la vida dels altres és més interessant, p. 117.