Odette Capion-Branger
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Odette Capion  14 desembre 1913 Montpeller (França) |
| Mort | 6 gener 2004 (90 anys) Montpeller (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Premis | |
Odette Branger, nascuda Odette Capion (Montpeller, 14 de desembre de 1913 - 6 de gener de 2004) fou una resistent montpellerina durant l'ocupació de França pel Tercer Reich, una de les figures de la resistència llenguadociana.[1]
Biografia[modifica]
Odette Capion-Branger va treballar com a dependenta a Galeries Lafayette, després treballà a la Seguretat social, i alhora era militant comunista. Des del començament de la guerra, participa en la redacció i distribució de fullets, i allotja resistents a casa seva. Arrestada el 4 de desembre de 1940, com que va ser considerada com a "perillosa per a la seguretat de l'Estat", va ser empresonada successivament a Montpeller, i després duta al camp de Rieucros[2] a la Losera de 1940 a 1943.[3][4][5][6][7][8]
Degut a nombroses peticions, es va beneficiar de la llibertat condicional el febrer de 1943. Des d'aleshores participà activament en l'organització dels grups de Franctiradors i partisans francesos (FTPF). El seu pseudònim en la Resistència era « Denise ». Va servir com a agent d'enllaç i s'ocupava d'aliments, armes i municions. Participà en la fugida dels resistents empresonats a la presó central de Nimes al febrer de 1944. Arrestada després d'una denúncia,[9] Odette alias « Denise » fou empresonada a la presó de Nimes fins a juny de 1944, després a la presó Saint-Joseph a Lió, i després al Fort de Romainville, abans de ser deportada a Alemanya de 1944 a 1945[1]
A Alemanya fou deportada successivament als camps de Neue Bremm i de Ravensbrück abans de ser assignada al « kommando » de Beendorf on va fer sabotatge a els fàbriques dels motors de les V1. El camp de concentració va ser evacuat el maig de 1945: Odette Capion-Branger va tornar a França el 26 de juny de 1945 després de pasar algunes setmanes a Suècia. Posteriorment, ella testificà sobre els experiments mèdics, la solidaritat i la resistència al camp de concentració.[10]
Distincions[modifica]
El 8 de gener de 1953 li fou atribuït el títol de Combatent voluntari de la Resistència per l'Oficina Departamental de Veterans d'Erau[11] També va ser guardonada amb la Medalla de la Resistència, la Medalla Militar, la Medalla de deportació i internament per fets de la Resistència i la Croix de guerre.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 par Jean-Pierre Besse, Jean Sagnes. «Notice BRANGER Odette [née Odette CAPION]», 20-10-2008. [Consulta: 6 juny 2018].
- ↑ «Association pour le souvenir de Rieucros». Arxivat de l'original el 2018-08-27. [Consulta: 6 novembre 2018].
- ↑ «http://libeptt.org/chem%20mem%20rieucros.htm».
- ↑ «http://apsicbr.free.fr/bulletins/bulletin-2006-5.pdf».
- ↑ Claire Juilliet «Quand des femmes étaient internées dans des camps réservés…» (en francès). Mondes Sociaux, 14-07-2015 [Consulta: 5 juny 2018].
- ↑ 6,0 6,1 «http://camp-rieucros.com/images/stories/visite/guide/panneau5.pdf». Arxivat de l'original el 2017-03-20.
- ↑ «Femmes dans la résistance en Allier» (pdf). onac-vg.fr. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2015. [Consulta: 5 juny 2018].
- ↑ Hélène Rochette «Les femmes de Rieucros, ces “Indésirables” de Vichy». Télérama.fr, 15-01-2015 [Consulta: 5 juny 2018].
- ↑ Danièle Arnaud, du Comité de l'Hérault de l'ANACR, a transmis aux Archives départementales de l'Hérault (le 4 juillet 2017) un témoignage d'Odette Capion-Branger, et des notes. Fonds Danièle Arrnaud, 254J
- ↑ Archives départementales de l'Hérault (AD34), 13W182
- ↑ Archives départementales de l'Hérault (AD34), 1911W20
Bibliografia[modifica]
- Michine, Irène. [Odette Capion-Branger a Google Books Le grand livre des témoins]. Éditions de l'Atelier, 2005, p. 367.
- Les Communistes de l'Hérault dans la Résistance, s.l. et s.d
- La Voix de la patrie, 1945-1954
- Bulletin municipal de Montpellier, juin 2004
Filmografia[modifica]
- Les indésirables, documental realitzat en 2014 per Bénedicte Delfaut