Orazio Frugoni
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 gener 1921  Davos (Suïssa) |
| Mort | 16 abril 1997 (76 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista |
| Instrument | Piano |
     | |
Orazio Frugoni (Davos, 28 de gener de 1921 - 16 d'abril de 1997) va ser un pianista italià.
Biografia[modifica]
Va estudiar piano amb Gaspare Scuderi al Conservatori de Milà, on es va graduar el 1939. Més tard va estudiar a Siena a "l'Accademia Chigiana", sent alumne d'Alfredo Casella, i més tard al Conservatori de Ginebra amb Dinu Lipatti on va rebre un premi al virtuosisme. el 1945.[1] Per fugir del règim feixista el 1943 es va refugiar als EUA. Allà va debutar el 1947. Les seves actuacions van ser molt apreciades, cosa que va donar lloc a una sèrie de concerts als Estats Units (inclòs al Carnegie Hall) i després a Amèrica Llatina, Europa i Orient Mitjà i Extrem. Del 1952 al 1967 va ensenyar a "l'Eastman School of Music" de la Universitat de Rochester.
Les seves actuacions es referien a l'abast del repertori romàntic, del qual va fer una sèrie d'enregistraments. El 1967 va tornar a Itàlia, on es va convertir en degà de l'escola d'art establerta a la "Villa Schifanoia" de Florència. A la mateixa ciutat va ser professor al Conservatori Luigi Cherubini des de 1972.[1]
Sovint va ser convidat com a jurat a concursos internacionals de piano: Bolzano, Varsòvia, Leeds, París, Brussel·les i altres. Va ser jurat al Concurs Internacional de Piano Fryderyk Chopin el 1975 i al Concurs Internacional de Mestres de Piano Arthur Rubinstein el 1983.[2] Va ser membre de "l'Académie Internationale d'Eté" de Niça.
Discografia[modifica]
- Música espanyola per a piano [Albeniz et al.], New York, Vox, 1955
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia de la Música.
- ↑ https://arims.org.il/jury/orazio-frugoni// su The Arthur Rubinstein International Music Society. URL consultato il 6 agosto 2019.
Bibliografia[modifica]
- https://www.esm.rochester.edu/about/portraits/frugoni a l'Escola de Música Eastmann. Consultat el 6 d'agost de 2019.