Orde de la Corona de l'Índia
L'Orde de la Corona de l'Índia (anglés:Order of the Crown of India) era un orde de cavalleria de l'imperi Britànic, creat per la Reina Victòria I el 1878, quan va esdevenir Emperadriu de l'Índia, i es va abandonar després de la independència de l'Índia el 1947.
L'Orde només estava limitada a les princeses britàniques, esposes o parentes dels Prínceps indis, així com esposes o parentes dels que tinguessin el càrrec de:
- Virrei de l'Índia
- Governador General de l'Índia
- Governador de Madràs
- Governador de Bombai
- Governador de Bengala
- Secretari d'Estat per l'Índia
- Comandant en Cap de l'Índia
Les membres de l'Orde, anomenades "Companyes" podien emprar el post-nominal "CI", però no adquirien cap precedència especial ni cap mena d'estatus. Només estaven autoritzades a lluir la insígnia de l'Orde.
La Reina Elisabet II (llavors Princesa Elisabet) i la seva germana la Princesa Margarida van ser nomenades a l'orde pel seu pare el rei Jordi VI al juny de 1947. La Reina Elisabet II és la darrera membre supervivent de l'orde.
Disseny
El monograma imperial de la Reina Victòria, VRI (Victoria Regina Imperatrix), amb les lletres en diamants, perles i turqueses, envoltades de perles amb una Corona Imperial al damunt.
La insígnia es lluïa penjant d'un llaç blau cel, amb les vores en blanc, sobre l'espatlla esquerra.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde de la Corona de l'Índia |