Orfenat
Un orfenat és una residència per a nens orfes,[1] que passen a tutela del govern (abans depenien dels ordes religiosos i de la caritat). Des d'allà es pot tramitat l'adopció per part d'una nova família. Els primers orfenats documentats daten de finals del segle i aC i han anat evolucionant fins a ser un servei social més, que acull no solament els orfes, sinó aquells nens sense família que se'n pugui fer càrrec (és a dir, immigrants no acompanyats o nens i nenes als pares dels quals s'ha tret la custòdia per maltractament o negligència).
A Mallorca, d'ençà del segle xv es feia càrrec dels expòsits l'Hospital General, el finançament del qual provenia de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca i, a partir de 1718, de l'Ajuntament. El 1796 es fundà, a instàncies del bisbe Nadal, la Casa General d'Expòsits, dita popularment la Inclusa, que en un primer moment s'instal·là al carrer de Sant Alonso i el 1809 es traslladaren al carrer dels Oms. El 1842 passà a la Diputació.[2][3] A final del segle xix, l'Arxiduc explica que la institució comptava amb un director, un capellà, un metge, dues criades, dues cuineres, vuit germanes de la caritat i un gran nombre de tetes, que eren les que s'encarregaven d'alletar i criar els infants de fins a set anys (a partir de llavors, passaven a la Casa de Misericòrdia, l'asil dels pobres): dotze eren internes, però n'hi havia més de cinc-centes d'externes, que alletaven els infants a casa seva. L'Arxiduc explica que els infants solien estar amb les tetes tres o quatre anys, però que podien estar-hi fins als set, i que, en els casos en què els vincles eren més estrets, les tetes externes solien adoptar aquests infants en el moment que havien de passar a la Misericòrdia. També existien procediments legals per adoptar aquests infants per part de famílies no vinculades a la institució. Sembla que la mortalitat era força alta, amb gairebé un nin mort per cada dos d'acollits, segons que reporta l'Arxiduc.[4][3] El 1953, la institució es traslladà al carrer del General Riera i adoptà el nom de Llar de la Infància; el 1983 passà a dependre del Consell de Mallorca, que el 1989 la rebatejà com a Llar del Menor.[2]
A Catalunya han quedat assumits dins els CRAE (centres residencials d'atenció educativa),[5] portats per un educador social i diversos treballadors específics. Els CRAE atenen infants de zero a divuit anys, amb alguns programes puntuals per a joves majors d'edat. La majoria de centres són de titularitat mixta, entre la Generalitat i entitats sense afany de lucre, entre les quals destaca Aldees Infantils SOS.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orfenat |
- ↑ «orfenat». Diec2. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Reial Casa General d'Expòsits de Mallorca». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum XIV. Palma: Promomallorca, p. 243. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ 3,0 3,1 Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma. Palma: Gabriel Bibiloni, 2012, p. 548. ISBN 978-84-616-2222-1.
- ↑ Arxiduc Lluís Salvador. Les Balears descrites per la paraula i la imatge. Vol. III. Govern de les Illes Balears, 2002, p. 825. ISBN 8493077127.
- ↑ Planella Ribera, Jordi; Pagès Santacana, Anna; Darnell i Vianya, Mercè. Antropologia de l'educació. Editorial UOC, 2007, p. 72. ISBN 8497885767.