Oxímoron

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'oxímoron és un procediment gramatical i una figura retòrica que consisteix en la juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris per conferir un caràcter inesperat a l’expressió d’una idea.[1] La forma més freqüent és la combinació d'un adjectiu i d'un substantiu: «nit clara», «dolç dolor», «culpa feliç», «avantguarda tradicional»,[2] «instant etern», «pau armada», «caos organitzat»,… però poden ser altres entitats sintàctics de sentit oposat,[3] com en l'expressió «civilitzar la guerra»,[4] o en el lema de la Falange Española «viva la muerte».

El mot «oxímoron» és en si mateix un oxímoron, com que procedeix del grec ὀξύς (oxus, 'savi') i μωρός (môros, 'neci'). Ans al contrari de la «contradicció en els termes», on el locutor es contradiu espontàniament, sense adonar-se'n, l'oxímoron és intencional. Com passa amb tot bon oxímoron, la contradicció es resol després d'un moment de reflexió i així el procediment contribueix a despertar l'atenció del lector o de l'oint.

Exemples literaris[modifica | modifica el codi]

« [...] parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna,
de llum, sota del sol que crema
»
Joan Maragall, La vaca cega
« Aquelles nits tan clares [...] No, el meu pit
no és el cel, altar de llampecs foscos.
»
Pere Gimferrer, Hora foscant

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gómez i Pallarès, Joan. Per una poètica de l'oxímoron: inicis i finals o el concepte d'unitat en poesia llatina. vol. 11 de monoagrafies Faventia. Universitat Autónoma de Barcelona, 1995, p. 62. 
  • Climent Picornell. «Oxímoron», 15 de gener del 2005.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Oxímoron». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Pons, Margalida. «La poesia experimental com a corpus inestable: els guanys de la permeabilitat». A: La literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions. Volume 8 de Treballs de la Societat catalana de llengua i literatura. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2013, p. 219. ISBN 9788499651699. 
  3. «oxímoron». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. L'art de la guerra: Visions de la col·lecció Martínez Guerricabeitia. Vol. 2 de Col·lecció Martínez Guerricabeitia. Universitat de València, 2004, p. 37 (Catàlegs d'exposicions). ISBN 9788437060163.