Passatge de Magarola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid i Passatge de Magarola | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Portaferrissa, 13 i Ptge. Magarola, 2-2 bis | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52300 | |||
| Id. Barcelona | 794 | |||
| Plànol | ||||
 El palau abans de les reformes
| ||||
El Passatge de Magarola és un conjunt arquitectònic situat als carrers de la Portaferrissa i d'en Bot Barcelona, que inclou el Palau Magarola, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
La façana principal, que dona al carrer de la Portaferrissa, destaca per l'ample portal d'arc escarser amb escut, motllures i pilastres gravades a la pedra i porta de ferro forjat. La resta és de decoració austera, amb obertures rectangulars tant a la planta baixa com als quatre pisos, on els finestrals s'obren a balcons de mida decreixent en altura.[2]
Al passatge de Magarola s'hi troba un portal del segle xvi, amb un frontó semicircular amb la Mare de Déu de Montserrat, envoltada per àngels i el Pare Etern, única resta de la Procura de Montserrat bastida el segle xv en aquest indret. Aquesta porta fou convertida en accés d'una capella de la Mare de Déu inclosa a l'edifici barroc dels Magarola.[2]
Història[modifica]
En aquest indret hi havia la Procura del monestir de Montserrat a Barcelona, un edifici dels segles xv-xvi, que a la fi d'aquest darrer es va traslladar al carrer de la Vidreria. Aleshores, la casa va passar a mans dels pares carmelites i després a Joan de Cardona, preceptor de Felip II.[2]
El 1712, Francesc Sala-Alemany i Santgenís (vegeu Can Santgenís) va vendre la finca a Antoni de Magarola i Sentmenat (1693-1765), comte dels Quadrells.[3][4] El 1772, el seu fill Josep Magí de Magarola i de Clariana (1717-1808)[5] va demanar permís per a reedificar-la[6] amb un portal d'arc escarser a la façana principal.[2]
El 1846, l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet hi afegí un tercer pis i feu lleus modificacions a la façana.[7][2] El 1865, i per encàrrec de Víctor de Magarola i Bru de Sala,[8] el mestre d'obres Narcís Nuet va projectar el conjunt de cases del passatge al terreny del jardí.[9]
El 1868, el palau fou subhastat per impagament d'un crèdit hipotecari, passant a mans de Mateu Llasat i Puig,[10][4] que el 1880 va fer reconstruir l'ala que quedava a ponent del passatge (números 13 bis del carrer de la Portaferrissa i 4 del carrer d'en Bot), segons el projecte del mestre d'obres Agustí Mas.[11][2] Tot i això, l'escut de la llinda de la porta principal té les inicials JF, corresponents a Josep Fàbregas i Mas,[12] un metge que va fer fortuna comprant crèdits hipotecaris vençuts i que va morir el 1901 sense descendència.[13] Aleshores, la propietat va passar a mans del seu nebot Joan Fàbregas i Fontrodona, que el 1912 va demanar permís per a convertir les golfes en un quart pis i refer les obertures de la planta baixa, segons el projecte de l'arquitecte Melcior Vinyals, que va traslladar l'antiga porta renaixentista al passatge.[14]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Palau Magarola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Palau Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Antonio de Magarola y Sentmenat Gualbes y Torralla». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ 4,0 4,1 Sentencias del Tribunal Supremo en materia civil. Salas primera i tercer. Primer semestre de 1876, 4-2-1876, p. 217-226.
- ↑ «José-Magín de Magarola y Clariana-Seva». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Josep Magí de Magarola i de Clariana. Portaferrissa. Enderrocar i reedificar la façana». C.XIV Obreria C-1/1772-9. AHCB, 02-02-1772.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 169 bis C.
- ↑ «Victor de Magarola y Bru de Sala». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Víctor Magarola. Portaferrissa 13, Bot (4) i passatge Magarola (2-6). Reformar la casa i habilitar un nou edifici a la part del jardí». Q127 Foment 1707 C. AMCB, 07-11-1865.
- ↑ Sentencias del Tribunal Supremo en su sala primera. Recursos de casacion, admision de los mismos y competencias en materia civil. Segundo semestre de 1874, 26-11-1874, p. 509-513.
- ↑ «Mateo Llasat i Puig. Bot 4 i passatge Magarola 1. Enderrocar i construir una casa». Q127 Foment 713 J. AMCB, 1880-1881.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 413.
- ↑ Tintó, Lluís «Viure per la caritat». El 9 Nou, 09-12-1994.
- ↑ «Portaferrissa 13. Obres de reforma i addició a la casa». Q127 Foment 829/1912. AMCB, 30-03-1912.
Enllaços externs[modifica]
- «Palau Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «La Procura del monestir de santa Maria de Montserrat a Barcelona. I Casa procura del carrer de la Portaferrissa». Tot Montserrat.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Passatge de Magarola |