Pareidolia
De Viquipèdia
Les ombres d'aquesta muntanya a Mart les fan semblar un rostre humà.
La pareidolia (derivada etimològicament del grec eidolon: «figura» o «imatge» i el prefix par: «amb» o «adjunt») és un fenomen psicològic consistent en què un estímul vague i aleatori (habitualment una imatge) és percebut erròniament com una forma recognoscible.[1] Una explicació d'aquest fenomen d'acord amb el funcionament del cervell, és descrita per Jeff Hawkins en la seva teoria de memòria-predicció (memory-prediction framework).[2]
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
El caràcter aparentment sagrat de determinats llocs arqueològics, podria ser explicat en part, amb:
- El fenomen psicològic conegut com hierofania, generalment associat a les experiències religioses.
- El fenomen psicològic conegut com pareidolia - perceptiu, no necessàriament patològic - utilitzat en l'exploració psicològica (test de Rorschach).
Casos coneguts [modifica]
Alguns exemples comuns de la pareidolia són:
- Visió d'animals o rostres en la forma dels núvols
- Visió de rostres als cims d'alguns turons pedregosos
- Visió de cares a la part davantera o posterior d'un vehicle (els fars representarien els ulls, la graella la boca i el parabrisa el front o cap)[3]
- Imatges de rostres en aparells (a la imatge), edificis, etc
- Visió de persones o siluetes en el paviment.
- Audició de missatges recognoscibles en enregistraments en idiomes desconeguts o reproduïdes al revés.
- Observacions d'ovnis, críptids, fantasmes o altres fenòmens paranormals.
- Nombroses figures religioses o simplement humanes, en objectes astronòmics com la Lluna, la Nebulosa de l'Àliga.
- Imatges religioses en objectes quotidians (arbres, pedres, etc.).
Cites [modifica]
| « | El terme pareidolia, actualment en desús, és el que millor designa les alteracions perceptives en què, a partir d'un camp real de percepció escassament estructurat, l'individu creu percebre una cosa diferent, barrejant el percebut amb el fantasiejat. En aquest sentit és una forma d'il·lusió o percepció enganyosa que es diferencia clarament de les al·lucinacions, pseudoal·lucinacions, al·lucinosi o metamorfopcias. | » |
| — Martín et al.[4] | ||
| « | Sovint l'ésser humà, al observar un objecte, un núvol o una taca, tendeix de manera inconscient, a reconèixer en aquests objectes amb formes caòtiques, patrons assimilables a objectes coneguts. Aquest fenomen és conegut com pareidolia. | » |
| — Patricio Bustamante, 2007,[5] | ||
| « | Diverses obres rupestres i llocs arqueològics a través del món, presenten característiques que permeten associar-los amb el fenomen denominat pareidolia. En ells, accidents del paisatge, roques, etc, presenten formes que semblen persones, animals, etc. Sembla ser un fenomen extensiu que podria constituir-se tant en una eina d'anàlisi com de contrast d'obres i entorns pertanyents a diverses cultures a través del món. | » |
| — Patricio Bustamante[6] | ||
Referències [modifica]
- ↑ «Diccionari de psiquiatria» p. 89, 2007. [Consulta: 17-03-2010].
- ↑ Salvador Climent. «Sobre el cervell, la ment i la màquina» (pdf), 2006. [Consulta: 17-03-2010].
- ↑ «Los coches con “cara de enfado” venden más» (en castellà). Muy Interesante. G&J España Ediciones, 17-10-2008. [Consulta: 17-03-2010].
- ↑ Martín et al (pàg. 634)
PDF - ↑ Hierofania (pàg. 1)
- ↑ Pareidolia (pàg. 1)
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pareidolia |
- Las suposiciones condicionan nuestra percepción visual(castellà)
- Cuando el cerebro nos engaña(castellà)