Pareidolia

Aquest despertador sembla tenir una cara trista.

Les ombres d'aquesta muntanya a Mart les fan semblar un rostre humà.

La pareidolia (derivada etimològicament del grec eidolon: «figura» o «imatge» i el prefix par: «amb» o «adjunt») és un fenomen psicològic consistent en què un estímul vague i aleatori (habitualment una imatge) és percebut erròniament com una forma recognoscible. Una explicació d'aquest fenomen d'acord amb el funcionament del cervell, és descrita per Jeff Hawkins en la seva teoria de memòria-predicció (memory-prediction framework).

Descripció

El caràcter aparentment sagrat de determinats llocs arqueològics, podria ser explicat en part, amb:

• El fenomen psicològic conegut com hierofania, generalment associat a les experiències religioses.
• El fenomen psicològic conegut com pareidolia - perceptiu, no necessàriament patològic - utilitzat en l'exploració psicològica (test de Rorschach).

Casos coneguts

Alguns exemples comuns de la pareidolia són:

• Visió d'animals o rostres en la forma dels núvols
• Visió de rostres als cims d'alguns turons pedregosos
• Visió de cares a la part davantera o posterior d'un vehicle (els fars representarien els ulls, la graella la boca i el parabrisa el front o cap)
• Imatges de rostres en aparells (a la imatge), edificis, etc
• Visió de persones o siluetes en el paviment.
• Audició de missatges recognoscibles en enregistraments en idiomes desconeguts o reproduïdes al revés.
• Observacions d'ovnis, críptids, fantasmes o altres fenòmens paranormals.
• Nombroses figures religioses o simplement humanes, en objectes astronòmics com la Lluna, la Nebulosa de l'Àliga.
• Imatges religioses en objectes quotidians (arbres, pedres, etc.).

Cites

«	El terme pareidolia, actualment en desús, és el que millor designa les alteracions perceptives en què, a partir d'un camp real de percepció escassament estructurat, l'individu creu percebre una cosa diferent, barrejant el percebut amb el fantasiejat. En aquest sentit és una forma d'il·lusió o percepció enganyosa que es diferencia clarament de les al·lucinacions, pseudoal·lucinacions, al·lucinosi o metamorfopcias.	»
— Martín et al.

«	Sovint l'ésser humà, al observar un objecte, un núvol o una taca, tendeix de manera inconscient, a reconèixer en aquests objectes amb formes caòtiques, patrons assimilables a objectes coneguts. Aquest fenomen és conegut com pareidolia.	»
— Patricio Bustamante, 2007,

«	Diverses obres rupestres i llocs arqueològics a través del món, presenten característiques que permeten associar-los amb el fenomen denominat pareidolia. En ells, accidents del paisatge, roques, etc, presenten formes que semblen persones, animals, etc. Sembla ser un fenomen extensiu que podria constituir-se tant en una eina d'anàlisi com de contrast d'obres i entorns pertanyents a diverses cultures a través del món.	»
— Patricio Bustamante

Vegeu també

• Apofènia
• Il·lusió òptica

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pareidolia

• Las suposiciones condicionan nuestra percepción visual(castellà)
• Cuando el cerebro nos engaña(castellà)