Pareidolia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest despertador sembla tenir una cara trista.
Les ombres d'aquesta muntanya a Mart les fan semblar un rostre humà.

La pareidolia (derivada etimològicament del grec eidolon: «figura» o «imatge» i el prefix par: «amb» o «adjunt») és un fenomen psicològic que consisteix en el fet que un estímul vague i aleatori (habitualment una imatge) sigui percebut erròniament com una forma recognoscible.[1] Una explicació d'aquest fenomen d'acord amb el funcionament del cervell, és descrita per Jeff Hawkins en la seva teoria de memòria-predicció (memory-prediction framework).[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

El caràcter aparentment sagrat de determinats llocs arqueològics, podria ser explicat en part, amb:

  • El fenomen psicològic conegut com a hierofania, generalment associat a les experiències religioses.
  • El fenomen psicològic conegut com a pareidolia - perceptiu, no necessàriament patològic - utilitzat en l'exploració psicològica (test de Rorschach).

Casos coneguts[modifica | modifica el codi]

Alguns exemples comuns de la pareidolia són:

  • Visió d'animals o rostres en la forma dels núvols
  • Visió de rostres als cims d'alguns turons pedregosos
  • Visió de cara a la part davantera o posterior d'un vehicle (els fars representarien els ulls, la graella la boca i el parabrisa el front o cap)[3]
  • Imatges de rostres en aparells (a la imatge), edificis, etc
  • Visió de persones o siluetes en el paviment.
  • Audició de missatges recognoscibles en enregistraments en idiomes desconeguts o reproduïdes al revés.
  • Observacions d'ovnis, críptids, fantasmes o altres fenòmens paranormals.
  • Nombroses figures religioses o simplement humanes, en objectes astronòmics com la Lluna, la Nebulosa de l'Àliga.
  • Imatges religioses en objectes quotidians (arbres, pedres, etc.).

Cites[modifica | modifica el codi]

« El terme pareidolia, actualment en desús, és el que millor designa les alteracions perceptives en què, a partir d'un camp real de percepció escassament estructurat, l'individu creu percebre una cosa diferent, barrejant el percebut amb el fantasiejat. En aquest sentit és una forma d'il·lusió o percepció enganyosa que es diferencia clarament de les al·lucinacions, pseudoal·lucinacions, al·lucinosi o metamorfopcias. »
— Martín et al.[4]
« Sovint l'ésser humà, a l'observar un objecte, un núvol o una taca, tendeix de manera inconscient, a reconèixer en aquests objectes amb formes caòtiques, patrons assimilables a objectes coneguts. Aquest fenomen és conegut com pareidolia. »
Patricio Bustamante, 2007,[5]
« Diverses obres rupestres i llocs arqueològics a través del món, presenten característiques que permeten associar-los amb el fenomen denominat pareidolia. En ells, accidents del paisatge, roques, etc., presenten formes que semblen persones, animals, etc. Sembla ser un fenomen extensiu que podria constituir-se tant en una eina d'anàlisi com de contrast d'obres i entorns pertanyents a diverses cultures a través del món. »
Patricio Bustamante[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Diccionari de psiquiatria» p. 89, 2007. [Consulta: 17-03-2010].
  2. Salvador Climent. «Sobre el cervell, la ment i la màquina» (pdf), 2006. [Consulta: 17-03-2010].
  3. «Los coches con “cara de enfado” venden más» (en castellà). Muy Interesante. G&J España Ediciones, 17-10-2008. [Consulta: 17-03-2010].
  4. Martín et al (pàg. 634)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  5. Hierofania (pàg. 1)
  6. Pareidolia (pàg. 1)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pareidolia Modifica l'enllaç a Wikidata