Passy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fita a la Rue Berton de Passy

Passy és una zona exclusiva de París, França. Es troba al 16è districte, a la riba dreta del Sena.

Història[modifica | modifica el codi]

Passy era una comuna de l'antic departament del Sena que fou annexionada a París l'any 1860.[1]

Benjamin Franklin hi visqué durant nou anys durant la Revolució americana quan Passy encara era un poblet separat. Hi instal·là una petita impremta per a imprimir fulletons i altres coses amb què mantenir el suport francès per la revolució. Ell l'anomenava la Passy Press. Entre altres coses, imprimia passaport, i fins i tot creà una font - "le Franklin". El 1782 imprimí un assaig anomenat "A Project for Perpetual Peace" (Projecte per una Pau Perpètua) en què explicava la ideologia per a mantenir una pau permanent a Europa. Proposava un consell governamental central amb representants de totes les nacions europees que resolgués les disputes internacionals.

Quan Franklin tornà a Amèrica el nou ambaixador estatunidenc a França Thomas Jefferson escrigué: "Quan se n'anà de Passy, fou com si el poblet hagués perdut el seu patriarca."

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Hi ha una rue Benjamin Franklin i una square de Yorktown a prop del Trocadéro.

El carrer més animat de la zone és la rue de Passy, que va de la Muette a la Place du Costa-Rica, just darrere el Trocadéro.

El cementiri de Passy és el lloc on estan enterrats famosos com ara Pearl White, Edouard Manet, Berthe Morisot o Claude Debussy.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martínez López, Fernando; Canal i Morell, Jordi; Lemus López, Encarnación. París, ciudad de acogida: el exilio español durante los siglos XIX y XX (en anglès). Marcial Pons Historia, 2010, p. 93. ISBN 8492820128. 

Coord.: 48° 51′ 25.60″ N, 2° 17′ 02.89″ E / 48.8571111,2.2841361