Passy-lès-Paris

Plantilla:Infotaula geografia políticaPassy-lès-Paris
Imatge

Localització
Map
 48° 51′ 26″ N, 2° 17′ 03″ E / 48.857111111111°N,2.2841361111111°E / 48.857111111111; 2.2841361111111
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióIlla de França
DepartamentSena
Col·lectivitat territorial francesa amb status especialParís Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Limita amb
Dades històriques
Dissolució1860 Modifica el valor a Wikidata
Següent16è districte de París Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Passy-lès-Paris,[1][2] avui dia abreujat a Passy, és una zona exclusiva a la ciutat de París, França. Es troba al 16è districte, a la riba dreta del Sena.

Història[modifica]

Passy-lès-Paris era una comuna de l'antic departament del Sena que fou annexionada a París l'any 1860.[3] L'antic municipi estava adscrit a l'arrondissement de Saint-Denis.[4]

Benjamin Franklin hi visqué durant nou anys durant la Revolució Americana quan Passy encara era un poblet separat. Hi instal·là una petita impremta per a imprimir fulletons i altres coses amb què mantenir el suport francès per la revolució. Ell l'anomenava la Passy Press. Entre altres coses, imprimia passaport, i fins i tot creà una font - "le Franklin". El 1782 imprimí un assaig anomenat "A Project for Perpetual Peace" (Projecte per una Pau Perpètua) en què explicava la ideologia per a mantenir una pau permanent a Europa. Proposava un consell governamental central amb representants de totes les nacions europees que resolgués les disputes internacionals.

Quan Franklin tornà a Amèrica el nou ambaixador estatunidenc a França Thomas Jefferson escrigué: "Quan se n'anà de Passy, fou com si el poblet hagués perdut el seu patriarca."

Llocs d'interès[modifica]

Hi ha una rue Benjamin Franklin i una square de Yorktown a prop del Trocadéro.

El carrer més animat de la zone és la rue de Passy, que va de la Muette a la Place du Costa-Rica, just darrere el Trocadéro.

El cementiri de Passy és el lloc on estan enterrats famosos com ara Pearl White, Edouard Manet, Berthe Morisot o Claude Debussy.

Referències[modifica]

  1. Dictionnaire des postes aux lettres, contenant dans un ordre alphabétique, PAS-PAU pàg. 525, França, Administration des postes, 1845 (francès)
  2. Charles Oudiette, Dictionnaire topographique des environs de Paris, 1817 (2a ed.), pàg. 486 [PASSY-LÈS-PARIS] (francès)
  3. Martínez López, Fernando; Canal i Morell, Jordi; Lemus López, Encarnación. París, ciudad de acogida: el exilio español durante los siglos XIX y XX (en anglès). Marcial Pons Historia, 2010, p. 93. ISBN 8492820128. 
  4. Vegeu l'anotació del Dictionnaire des postes, 1817