Payao Pooltarat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 octubre 1957  Bang Saphan (Tailàndia) |
| Mort | 13 agost 2006 (48 anys) Hospital Siriraj (Tailàndia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Esclerosi lateral amiotròfica ) |
| Membre de la Cambra de Representants de Tailàndia | |
| 6 gener 2001 – 6 febrer 2005 | |
| Activitat | |
| Ocupació | boxador, polític |
| Partit | Partit Demòcrata de Tailàndia |
| Nacionalitat esportiva | Tailàndia |
| Esport | boxa |
| Disciplina esportiva | pes supermosca pes minimosca |
| Participà en | |
| 1976 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 |
Premis
| |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Boxa | |||
Competint per  Tailàndia
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Bronze | Mont-real 1976 | Pes minimosca | |
Payao Pooltarat (Bang Saphan, 18 d'octubre de 1957 - Hospital Siriraj, 13 d'agost de 2006)[1] fou un boxejador tailandès que va competir durant les dècades de 1970 i 1980. El 1976 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Mont-real, on guanyà la medalla de bronze en la categoria del pes minimosca. En semifinals va perdre contra el nord-coreà Lee Byong-Uk.[2] Aquesta va ser la primera medalla olímpica aconseguida per un esportista tailandès.[2]
Va entrenar dur per participar en els Jocs Olímpics de Moscou de 1980, però el boicot promogut pels Estats Units com a protesta de l'ocupació soviètica de l'Afganistan en la guerra afgano-soviètica. El 1981 va passar al professionalisme i el 27 de novembre de 1983 es va convertir en campió del món de pes supermosca del CMB en derrotar el veneçolà Rafael Orono en una decisió dividida. El 1984 va defensar el títol contra el mexicà Guty Espadas. Va perdre el títol el 1985 contra el japonès Jiro Watanabe. Aquell mateix any decidí retirar-se.[2][3]
Una vegada retirat va ser escollit membre del parlament de la seva província natal, Prachuap Khiri Khan, el 2001, pel Partit Demòcrata.[4] Poc després se li diagnosticà esclerosi lateral amiotròfica, que li provocaria la mort el 2006.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Payao, Kingdom's first Olympic hero, dies at 50», 18-09-2006. Arxivat de l'original el 2006-09-18. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Olympedia – Payao Poontarat». [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ «Former WBC light flyweight champ Poontarat dies at 49» (en anglès), 13-08-2006. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ Press, The Associated «Payao Poontarat, Boxer, Dies at 49» (en anglès). The New York Times, 21-08-2006. ISSN: 0362-4331.