Pedro López Calle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPedro López Calle
Biografia
Naixement1902 Modifica el valor a Wikidata
Montejaque (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Mort1977 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Algesires (Província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
PartitConfederació Nacional del Treball Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Pedro López Calle (Montejaque, 1902 - Algesires, 1977) va ser un anarquista espanyol.

Biografia[modifica]

Nascut en Montejaque en 1902,[n. 1] va ser un destacat militant anarquista de la regió andalusa i membre del sindicat CNT. Amic i col·laborador d'Antonio Rosado, en 1919 tots dos van posar en marxa a Morón el periòdic anarquista Juventud Rebelde.[2] Va arribar a ser alcalde de Montejaque,[3] durant el període de la Segona República.

Després de l'esclat de la Guerra civil es va posar al capdavant de les milícies anarquistes de Ronda. Posteriorment va arribar a manar la columna «Pedro López», que va actuar en la zona de San Pedro de Alcántara.[1] Aquesta petita columna, composta per milicians anarquistes, va oposar resistència a les columnes franquistes i també va emprendre la repressió contra les dretes als pobles de la Regió muntanyenca de Ronda.[3][n. 2] Al començament de 1937, després de la conquesta de Màlaga pels franquistes, es va retirar amb les seves forces a Almeria. Posteriorment va passar a formar part del comissariat polític de l'Exèrcit Popular de la República. Va arribar a exercir com a comissari de la 42a Divisió i de la 61a Brigada Mixta.[6][7]

Al final de la contesa es va exiliar a França, on va estar internat en diversos camps de concentració. Posteriorment passaria a Hispanoamèrica, arribant a residir a Veneçuela i Mèxic. Durant la seva estada en aquest últim país va col·laborar amb diverses publicacions anarquistes, com a Acción.[1] Posteriorment també va residir a Orà i el Marroc.

Tornaria a Espanya després de la mort de Franco, i va morir a Algesires en 1977.

Família[modifica]

El seu germà Bernabé, guàrdia civil de professió, seria un destacat líder del «Maquis» a Cadis.[8][9]

Notes[modifica]

  1. Encara que altres fonts assenyalen que va néixer en 1899[1] o 1904.
  2. La columna va arribar a comptar amb el seu propi periòdic, El Miliciano,[4] i es va fer molt coneguda en la zona.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Sody de Rivas, 2003, p. 68n.
  2. Sody de Rivas, 2003, p. 69.
  3. 3,0 3,1 Prieto Borrego, 2007, p. 38.
  4. Sody de Rivas, 2003, p. 193.
  5. Prieto Borrego, 2007, p. 49.
  6. Engel, 1999, p. 71, 218.
  7. Álvarez, 1989, p. 180, 375.
  8. Sody de Rivas, 2003, p. 224-225.
  9. Téllez, 2014, p. 224.

Bibliografia[modifica]

  • Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Prieto Borrego, Lucía. Población y guerra civil en Málaga. Caída, éxodo y refugio. Diputación Provincial de Málaga, 2007. 
  • Sody de Rivas, Ángel. Antonio Rosado y el anarcosindicalismo andaluz: Morón de la Frontera, 1868-1978. Ediciones Carena, 2003. 
  • Téllez, Juan José. Yanitos. Viaje al corazón de Gibraltar (1713-2013). Centro de Estudios Andaluces, 2014.