Pedro de Ursúa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pedro de Ursúa, miniatura del segle xvi.

Pedro de Ursúa (Arizkun, Navarra, 15261561) fou un conquistador d'Amèrica per a la Monarquia Hispànica del segle xvi. D'origen navarrès, va fundar el municipi colombià de Pamplona al Norte de Santander. Va ser assassinat en una expedició pels rius Marañón i Amazones, per diversos expedicionaris dirigits per Lope de Aguirre, que el va succeir com a cap.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1545, va ser nomenat Tinent de Governació del Nou Regne pel seu oncle, el jutge de residència Miguel Díez de Armendáriz. El seu primer acte de govern va ser la destitució de Montalvo de Lugo, governador encarregat a Santa Fe.

Ursúa va destacar en la pacificació dels panches al sud-occident de Santa Fe. Va ser enviat en comissió per Armendáriz a reconèixer el nord del Nou Regne, va fundar la vila de Pamplona, l'1 de novembre de 1549. Quan torna a Santa Fe, la recentment fundada Reial Audiència li encarrega de pacificar el país dels muzos. Derrotats els muzos, Ursúa funda la ciutat de Tudela, la qual va ser destruïda pels indis derrotats poc temps després.

Davant les acusacions contra el seu oncle, Ursúa accepta el càrrec de Jutge Major a Santa Marta, amb l'objectiu de pacificar els tairones. Quan torna, Armendáriz és detingut després d'un judici de residència, i també pesen acusacions sobre el mateix Ursúa.

A Nombre de Dios és novament nomenat Jutge Major al servei d'Andrés Hurtado de Mendoza, Primer Marquès de Cañete, que havia estat nomenat nou Virrei del Perú amb la finalitat de reprimir una rebel·lió de cimarrons. Després d'una esgotadora campanya que van portar a una negociació final entre els cimarrons i els espanyols, capturen el líder cimarró Bayano per ser jutjat a Espanya.

Després de l'èxit de l'expedició, Ursúa acompanya Hurtado de Mendoza a Lima. Allà organitza una nova expedició per trobar El Dorado pel riu Marañón, descobert anys abans per Francisco de Orellana. Va partir acompanyat per la seva amant Inés de Atienza, però van ser assassinats per diversos expedicionaris, dirigits per Lope de Aguirre, l'1 de gener de 1561.

Aguirre va continuar com a cap de l'expedició i es va proclamar en rebel·lia contra la corona espanyola.