Pedro de Ursúa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pedro de Ursúa, miniatura del s. XVI.

Pedro de Ursúa (Arizcun (Baztan), Navarra, 1526 - 1561) fou un conqueridor navarrès del segle XVI. D'origen navarrès, va fundar el municipi colombià de Pamplona al Nord de Santander. Va ser assassinat quan dirigia una expedició pels rius Marañón i Amazones. Va ser succeït per Lope d'Aguirre.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1545, va ser nomenat Tinent de Governació del Nou Regne pel seu oncle, el jutge de residència Miguel Díez d'Armendáriz. El seu primer acte de govern va ser la destitució de Montalvo de Lugo, governador encarregat a Santa Fe.

Ursúa va destacar en la pacificació dels panches al sud-occident de Santa Fe, sent enviat en comissió per Armendáriz a reconèixer el nord del Nou Regne, va fundar la vila de Pamplona, l'[1 nov]] de 1549. Al seu retorn a Santa Fe, la recentment fundada Real Audiència li encarrega de pacificar el país dels muzos. Derrotats els muzos, Ursúa funda la ciutat de Tudela, la qual va ser destruïda pels indis derrotats poc temps després.

Davant les acusacions contra el seu oncle, Ursúa accepta el càrrec de Jutge Major a Santa Marta , amb l'objectiu de pacificar als tayrones . Al seu retorn no només Armendáriz és detingut després del seu judici de residència, sinó que pesen acusacions sobre el propi Ursúa.

A Nom de Déu és novament nomenat Jutge Major al servei de Andrés Hurtado de Mendoza , Primer Marquès de Cañete, que ha estat nomenat nou Virrey del Perú amb la finalitat de reprimir una rebel·lió de cimarrons . Després d'una esgotadora campanya que van portar a una negociació final entre els cimarrons i els espanyols, capturen al líder cimarró Bayano per ser jutjat a Espanya.

Després de l'èxit de l'expedició, Ursúa acompanya Hurtado de Mendoza a Lima . Allà organitza una nova expedició per trobar El Dorado pel riu Marañón , descobert anys abans per Francisco d'Orellana . Va partir acompanyat per la seva amant Inés d'Atienza . Però va ser assassinat juntament amb el seu amant per diversos expedicionaris, dirigits per Lope d'Aguirre , l'1 de gener de 1561.

Aguirre va continuar com a cap de l'expedició, proclamant-se en rebel·lia contra la corona espanyola.