Penyagolosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Penyagolosa
Cota màxima: 1.813 msnm
Coordenades del cim:   40° 13′ 33″ N, 00° 20′ 57″ O / 40.22583,-0.34917Coord.: 40° 13′ 33″ N, 00° 20′ 57″ O / 40.22583,-0.34917
Serralada: Serralada del Maestrat
Situació: País Valencià L'Alcalatén
Ruta normal: Des del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa de Vistabella del Maestrat (País Valencià)
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

El cim del Penyagolosa, a 1.813 metres del nivell de la mar, és el segon pic més alt del País Valencià després del Cerro Calderón, i el primer situat dins del domini lingüístic valencià. Està situat a la comarca de l'Alcalatén i dóna nom al massís al que pertany. Es troba dins del Parc Natural del Penyagolosa, declarat el 2006 per la Generalitat Valenciana.

Penyagolosa cara nord

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un nucli muntanyós elevat i ben conservat del Sistema Ibèric. Culmina als 1.813 m en el cim del Penyagolosa, des d'on es domina una immensa panoràmica sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó. La seua paret rocosa des de la posició sud és un precipici vertical de quasi 300 metres, punt de trobada dels alpinistes. A prop, al terme de Vistabella del Maestrat, està el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, antic monestir i lloc de pelegrinatge. Està format majoritàriament per extensos boscos de pi negre, pi blanc i roure reboll. L'accés al massís es pot fer des de les localitats de Puertomingalvo (província de Terol) Villahermosa del Río, Vistabella del Maestrat, Xodos, el Castell de Vilamalefa i Llucena a la província de Castelló. També s'hi pot arribar a peu des de la capital de la plana pel Sender de Gran Recorregut GR-33.

El massís de Penyagolosa se situa a cavall entre els últims contraforts del Sistema Ibèric i la serralada costanera, en un espai de transició entre la costa i la muntanya. Les seues terres s'estenen entre dos mons: per una banda, les valls càlides del Millars; i per altra, les planes altes i fredes del Maestrat i l'Aragó, la qual cosa fa que els seus paisatges canviïn freqüentment a mesura que hom s'endinsa per les seves sendes i corriols. Es caracteritza pel seu marcat desnivell i els canvis abruptes d'altitud: per exemple, la localitat de Llucena se situa als 500 metres i a pocs quilòmetres es troba el pic de Penyagolosa als 1.813 metres.

Al cim, al costat d'una estàtua de la Mare de Déu del Lledó (patrona de la ciutat de Castelló de la Plana) hi ha una placa que resa:

Penyagolosa gegant de pedra
La teua testa plena de neu
Penyagolosa, Penyagolosa
A la tempesta, al sol i al vent
Fita senyera del poble meu

Tardor als voltants del Penyagolosa

I també aquesta:

Muntanyer!
Sou al Penyagolosa, el cim
senyera del País Valencià, el més
enlairat de l'àrea lingüística
valenciana, vértex geodèsic de
primer ordre a 1813 metres
sobre el nivell del mar

Una vegada hàgeu contemplat
la magnificència i grandiositat
del paisatge circumdant, t'invitem
a dipositar una targeta a la bústia
indicant les vostres impressions, nom,
centre al qual pertanys i
data de l'ascensió.

Denominació[modifica | modifica el codi]

L'origen del topònim Penyagolosa es perd en el temps, però pareix que procedeix de l'evolució del terme pinna (muntanya) i lucosa (boscosa), segons diuen alguns document com el relatiu a la Donació de Culla a l'Orde del Temple en el 1213.

Curiositat[modifica | modifica el codi]

El pic va encisar l'escriptor anglés Jason Webster, que, després de visitar el Parc Natural en 2003, canvià la seva casa en el bell mig de València per a anar-se'n a viure-hi, a un mas que va restaurar. La immensitat del paisatge el va inspirar a fer un llibre dedicat al cim mític dels valencians. El va titular La Montaña Sagrada, i va tenir una bona recepció a la premsa britànica.[1]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Penyagolosa Modifica l'enllaç a Wikidata