Pere Antoni Mataró Monserrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Antoni Mataró Monserrat
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Llucmajor (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1932 Modifica el valor a Wikidata
Llucmajor (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
  Batle de Llucmajor
1917 – 1920
Dades personals
NacionalitatEspanyol
ReligióCatòlica
Activitat
OcupacióTerratinent
PartitLiberal Conservador
Unión Patriótica
Família
GermansMiquel Mataró Monserrat Modifica el valor a Wikidata

Pere Antoni Mataró Monserrat (finals segle xix, Llucmajor, Mallorca - 1932, Llucmajor) fou un polític conservador mallorquí batle de Llucmajor en el període 1918-20, diputat provincial i president de la Diputació Provincial de Balears (1923-24).

Mataró era descendent d'una família de notaris, els Mataró, instal·lada a Llucmajor des del temps de la conquesta de Mallorca que, amb els segles, esdevingueren terratinents.[1] A més de terratinent fou empresari teatral. El 1902 inaugurà el teatre Mataró, situat a la plaça Espanya de Llucmajor, que regentà fins a la seva mort.

Fou regidor de l'ajuntament de Llucmajor a principis del segle XX i assolí el càrrec de batle el 1917. El 1920 fou succeït pel seu germà Miquel Mataró Monserrat, quan es presentà a les eleccions de diputat provincial.[2] Amb el cop d'estat de Miquel Primo de Rivera fou nomenat president de la Diputació Provincial. La Diputació Provincial patí inestabilitat i interferències dels militars. El gener de 1924 el general Chalier nomenà una nova Diputació. El president tornà a ser Pere Antoni Mataró, però l'agost la corporació presentà la dimissió en bloc a causa de la no aprovació del pressupost.

Té un carrer a Llucmajor dedicat a ell per haver sigut president de la Diputació Provincial. El marit de la seva neta, Lluc Tomàs Munar del Partit Popular, fou batle de Llucmajor entre 1999 i 2008.[3]

Referències[modifica]

  1. Cardell Tomàs, S.; Font Obrador, B. «Testimonis documentals de la nostra història (XLI). Pasturatges 1820». Llucmajor de Pinte en Ample, 225, agost-setembre 2001, pàg. 40.
  2. La Vanguàrdia, 07-06-1921, pàg. 13.
  3. Sbert Barceló, B. Llucmajor, una finestra oberta al món. Llucmajor: Ajuntament de Llucmajor, 2006, p. 19.  Arxivat 2019-07-31 a Wayback Machine.