Pet de llop
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Lycoperdon perlatum Pers., 1801 |
||||||||||||
|
Lycoperdon perlatum |
|||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires. | ||
El pet de llop (Lycoperdon perlatum del grec Lycos: llop; pérdon: pet; del llatí perlatus: emperlat) és un bolet comestible de l'ordre dels licoperdals. També anomenat pet de vella, pet de moro, bufa del dimoni, xilla de bou i fum a terra.
Descripció [modifica]
Té arrodonit, en forma de bossa com una bombeta elèctrica, d'entre 2 i 5 cm d'alçària. De jove és blanc, recobert de petites i curtes punxes còniques, però en créixer, les va perdent i pren una coloració brunenca. La bossa exterior agafa textura de paper i s'esberla per la part superior (ostíol). En trencar-lo surt un polsim, les espores, i d'aquí ve el seu nom.
Hàbitat [modifica]
Viu en tota mena de boscos i sòls. Rarament el trobem sol. Molt freqüent a la primavera a finals de tardor.
Gastronomia [modifica]
És comestible de jove, tot i que de poca qualitat. Es pot tallar a llesques i fer-lo arrebossat.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pet de llop |
