Pet de llop

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pet de llop
Manca una imatge
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Lycoperdales
Família: Lycoperdaceae
Gènere: Lycoperdon
Espècie: L. perlatum
Nom binomial
Lycoperdon perlatum
Pers., 1801
Característiques morfològiques
Lycoperdon perlatum

Capell n.d..png
n.d.

Smooth icon.png
llis

No gills icon.svg
sense

Commestibile con riserva icona.png
comestible amb reserves

Bare stipe icon.png
peu nu

Brown spore print icon.png

Color marró

Saprotrophic ecology icon.png
sapròfit

Nuvola apps important.svg
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires.

El pet de llop[1] (Lycoperdon perlatum del grec Lycos: llop; pérdon: pet; del llatí perlatus: emperlat) és un bolet comestible de l'ordre dels licoperdals. També anomenat pet de vella, pet de moro, bufa del dimoni, xilla de bou i fum a terra.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Arrodonit, en forma de bossa com una bombeta elèctrica, d'entre 2 i 5 cm d'alçària. De jove és blanc, recobert de petites i curtes punxes còniques, però en créixer, les va perdent i pren una coloració brunenca. La bossa exterior agafa textura de paper i s'esberla per la part superior (ostíol). En trencar-lo surt un polsim, les espores, i d'aquí ve el seu nom.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu en tota mena de boscos i sòls. Rarament el trobem sol. Molt freqüent des de la primavera fins a finals de la tardor.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

És comestible de jove, tot i que de poca qualitat. Es pot tallar a llesques i fer-lo arrebossat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pet de llop