Peter Heylyn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPeter Heylyn
Biografia
Naixement29 novembre 1599
Burford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1662
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióMagdalen College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMagdalen College Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLetitia Heygate (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Peter Heylyn o Heylin (29 de novembre de 1599 - 8 de maig de 1662) va ser un eclesiàstic anglès i autor de molts tractats polèmics, històrics, polítics i teològics. Va incorporar els seus conceptes polítics als seus llibres geogràfics Microcosmus el 1621 i Cosmographie (1657).[1]

La vida[modifica]

Heylyn va néixer a Burford, Oxfordshire, fill de Henry Heylyn i Elizabeth Clampard. Va entrar al Merchant Taylors 'School el març de 1612.[2] Als 14 anys va ser enviat a Hart Hall, Oxford, i es va matricular del Magdalen College, Oxford, el 19 de gener de 1616, amb 16 anys. Va rebre el BA el 17 d'octubre de 1617 i va ser elegit becari el 1618.[3] Va donar conferències sobre geografia històrica a Magdalen.

Heylyn was awarded MA on 1 July 1620. In 1620 he presented his lecture to Prince Charles, at Theobalds. He was incorporated at Cambridge University in 1621. In 1621 his lectures were published as Microcosmos: a Little Description of the Great World. This would prove to be his most popular work and by 1639, eight editions had been produced.

A la universitat, on el van anomenar "el dictador perpetu", Heylyn va tenir moltes controvèrsies.[4] Posteriorment es va convertir en predicador i un dels seguidors clericals de Carles I. El 13 de juny de 1629 li fou concedit un BD. Com a membre del partit armini, va tenir un paper en les lluites entre els armins i els seus oponents que van pertorbar Anglaterra a la dècada de 1630.[5] El 1630 va fer conferències contra els Feoffees per Impropiacions.[5] Va obtenir la llicencia de canonge de Westminster el 1631 i rector d'Hemingford, Huntingdonshire, el mateix any. Es va convertir en rector de Houghton-le-Spring, al comtat de Durham, el 1632 i rector d’ Alresford, Hampshire, el 1633. També el 1633 va obtenir la llicència per predicar i va rebre el DD el 13 d'abril de 1633. Es va convertir en capellà de Carles I, i el 1639 es va convertir en rector de South Warnborough, Hampshire.[3]

Va patir per la seva lleialtat al rei quan, sota la Mancomunitat, va ser privat dels seus prevendes. Posteriorment, es va establir a Lacies Court, a Abingdon, des del 1653 fins al 1660. Lacies Court és ara la residència principal de l’Escola Abingdon . Heylyn va donar suport a Anthony Huish (mestre de l'escola) en el manteniment dels serveis a l'església de Sant Nicolau, on Huish era rector. Això es va oposar a l'ajuntament dominat pels puritans.[6] Una casa que dona al carrer de Bath des del recinte de l'escola Abingdon rep el nom de "Heylyns" en commemoració.

A la Restauració, va deixar Abingdon i va ser nomenat sotsdegà de Westminster, però la mala salut va impedir avançar.

Es va casar amb Letitia Highgate i tenia una família nombrosa. El seu monument es troba a l'abadia de Westminster.

Obres[modifica]

Peter Heylyn. Cosmografia en quatre llibres. Londres: Edw. Brewster; Ric. Chiswell; Benj. Tooke; Tho. Hodgkin; Tho. Bennet, 1703.

Va ser un escriptor prolífic i molt controvertit per la seva agudesa i acritud contra els puritans. Entre les seves obres hi ha una Història de la reforma de l’Església d’Anglaterra i una vida de l’arquebisbe William Laud (Cyprianus Anglicanus) (1668). Va afegir títols grecs a dos dels seus llibres, Κειμήλια Ἐκκλησιαστικά: tractes històrics i diversos (1662) i Ἡρωολογία Anglorum; o bé, una ajuda a la història anglesa (1641).[7]

Va escriure la "Cosmographie", un intent de descriure amb detall meticulós tots els aspectes del món conegut el 1652, la geografia, el clima, els costums, els èxits, la política i els sistemes de creences. Sembla que va ser la primera descripció impresa d’Austràlia i potser de Califòrnia, Terra del Foc i altres territoris del Nou Món. Es va oposar al nom "Amèrica", ja que donava glòria indeguda a Amerigo Vespucci, i va recomanar "Columbana" o "Cabotia" com a més indicatius dels autèntics descobridors, Colom i Cabot.

Publicacions[modifica]

Entre les publicacions de Heylyn s'hi poden trobar: [8]

  • Microcosmus. Una petita descripció del gran món 1621 (−1639); ampliat i titulat Cosmographie en quatre llibres, que conté la coreografia i la història de tot el món 1652 (1674)
  • La història de Sant Jordi de Capadòcia (1631)
  • La història del dissabte (1636)
  • Una brasa de l’altar (1636)
  • Antidotum Lincolniense; o una resposta a un llibre titulat, La santa taula, nom i cosa (1637)
  • Una resposta breu i moderada al sediciós i escandalós Desafiament de H. Burton (1637)
  • Ἡρωολογια Anglorum; o bé, una ajuda a la història anglesa (1641)
  • La primera taula o, un catàleg de tots els reis que han regnat a Anglaterra, des de la primera entrada dels romans (1641)
  • La història de l'episcopacie (1642)
  • L'engany de la gent en punt de delmes (1648)
  • Extraneus vapulans; o bé, l’observador va rescatar de les violentes però violentes agressions de Hamon L’Estrange, (1656)
  • Una relació completa de dos viatges: l’un, cap a la part continental de França; l'altra, en algunes de les illes adjacents (1656)
  • Ecclesia vindicata; o bé, l'Església d'Anglaterra justificada (1657)
  • L'ensopegament de la desobediència i la rebel·lió posats astutament per Calví a la manera dels súbdits, descoberts, censurats i eliminats (1658)
  • Examen historicum, o un descobriment i examen dels errors en algunes històries modernes (1659)
  • Certamen epistolare; o el combat de cartes amb el senyor Baxter, etc. (1659)
  • Historia quinqu-articularis; o una declaració del judici de les esglésies occidentals, particularment de l'església d'Anglaterra, en els cinc punts controvertits reprovats pel nom d'Arminianisme (1660)
  • Ecclesia restaurata; o bé, la història de la reforma de l'església d’Anglaterra (1661)
  • Aerius redivivus; o bé, la història dels presbiterians de 1536 a 1647 a 1662 (1670)
  • Cyprianus Anglicus; o la història de la vida i la mort de William Laud el 1662 (1668, 1671)
  • Κειμηλιαέκκληδιαδτικα Tractaments històrics i diversos a 1662 (1681)

i molt, molt rar:

  • Chorography and History of the Whole World (1682) més sobre aquest llibre als enllaços següents

Referències[modifica]

  1. Robert Mayhew, Geography is twinned with divinity; Geographical Review, Vol 90, No 1, January 2000.
  2. A register of the scholars admitted into Merchant Taylors' School
  3. 3,0 3,1 'Alumni Oxonienses, 1500-1714: Hawten-Hider', Alumni Oxonienses 1500-1714: Abannan-Kyte (1891), pp. 679–705. Date accessed: 15 January 2012
  4.  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic «Heylyn, Peter». A: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900. 
  5. 5,0 5,1 MacGillivray, 1974, p. 29.
  6. Hammond, Nigel. Thames Valley Countryside. Thames Valley Countryside, 1963. 
  7. Oxford English Dictionary Bibliography: Hart-He
  8. Oxford English Dictionary

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]