Peter Heylyn
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 novembre 1599 Burford (Anglaterra)  |
| Mort | 8 maig 1662 |
| Dades personals | |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Magdalen College |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, historiador |
| Ocupador | Magdalen College |
| Família | |
| Cònjuge | Letitia Heygate (en)  |
Peter Heylyn o Heylin (29 de novembre de 1599 - 8 de maig de 1662) va ser un eclesiàstic anglès i autor de molts tractats polèmics, històrics, polítics i teològics. Va incorporar els seus conceptes polítics als seus llibres geogràfics Microcosmus el 1621 i Cosmographie (1657).[1]
La vida[modifica]
Heylyn va néixer a Burford, Oxfordshire, fill de Henry Heylyn i Elizabeth Clampard. Va entrar al Merchant Taylors 'School el març de 1612.[2] Als 14 anys va ser enviat a Hart Hall, Oxford, i es va matricular del Magdalen College, Oxford, el 19 de gener de 1616, amb 16 anys. Va rebre el BA el 17 d'octubre de 1617 i va ser elegit becari el 1618.[3] Va donar conferències sobre geografia històrica a Magdalen.
Heylyn was awarded MA on 1 July 1620. In 1620 he presented his lecture to Prince Charles, at Theobalds. He was incorporated at Cambridge University in 1621. In 1621 his lectures were published as Microcosmos: a Little Description of the Great World. This would prove to be his most popular work and by 1639, eight editions had been produced.
A la universitat, on el van anomenar "el dictador perpetu", Heylyn va tenir moltes controvèrsies.[4] Posteriorment es va convertir en predicador i un dels seguidors clericals de Carles I. El 13 de juny de 1629 li fou concedit un BD. Com a membre del partit armini, va tenir un paper en les lluites entre els armins i els seus oponents que van pertorbar Anglaterra a la dècada de 1630.[5] El 1630 va fer conferències contra els Feoffees per Impropiacions.[5] Va obtenir la llicencia de canonge de Westminster el 1631 i rector d'Hemingford, Huntingdonshire, el mateix any. Es va convertir en rector de Houghton-le-Spring, al comtat de Durham, el 1632 i rector d’ Alresford, Hampshire, el 1633. També el 1633 va obtenir la llicència per predicar i va rebre el DD el 13 d'abril de 1633. Es va convertir en capellà de Carles I, i el 1639 es va convertir en rector de South Warnborough, Hampshire.[3]
Va patir per la seva lleialtat al rei quan, sota la Mancomunitat, va ser privat dels seus prevendes. Posteriorment, es va establir a Lacies Court, a Abingdon, des del 1653 fins al 1660. Lacies Court és ara la residència principal de l’Escola Abingdon . Heylyn va donar suport a Anthony Huish (mestre de l'escola) en el manteniment dels serveis a l'església de Sant Nicolau, on Huish era rector. Això es va oposar a l'ajuntament dominat pels puritans.[6] Una casa que dona al carrer de Bath des del recinte de l'escola Abingdon rep el nom de "Heylyns" en commemoració.
A la Restauració, va deixar Abingdon i va ser nomenat sotsdegà de Westminster, però la mala salut va impedir avançar.
Es va casar amb Letitia Highgate i tenia una família nombrosa. El seu monument es troba a l'abadia de Westminster.
Obres[modifica]
Va ser un escriptor prolífic i molt controvertit per la seva agudesa i acritud contra els puritans. Entre les seves obres hi ha una Història de la reforma de l’Església d’Anglaterra i una vida de l’arquebisbe William Laud (Cyprianus Anglicanus) (1668). Va afegir títols grecs a dos dels seus llibres, Κειμήλια Ἐκκλησιαστικά: tractes històrics i diversos (1662) i Ἡρωολογία Anglorum; o bé, una ajuda a la història anglesa (1641).[7]
Va escriure la "Cosmographie", un intent de descriure amb detall meticulós tots els aspectes del món conegut el 1652, la geografia, el clima, els costums, els èxits, la política i els sistemes de creences. Sembla que va ser la primera descripció impresa d’Austràlia i potser de Califòrnia, Terra del Foc i altres territoris del Nou Món. Es va oposar al nom "Amèrica", ja que donava glòria indeguda a Amerigo Vespucci, i va recomanar "Columbana" o "Cabotia" com a més indicatius dels autèntics descobridors, Colom i Cabot.
Publicacions[modifica]
Entre les publicacions de Heylyn s'hi poden trobar: [8]
- Microcosmus. Una petita descripció del gran món 1621 (−1639); ampliat i titulat Cosmographie en quatre llibres, que conté la coreografia i la història de tot el món 1652 (1674)
- La història de Sant Jordi de Capadòcia (1631)
- La història del dissabte (1636)
- Una brasa de l’altar (1636)
- Antidotum Lincolniense; o una resposta a un llibre titulat, La santa taula, nom i cosa (1637)
- Una resposta breu i moderada al sediciós i escandalós Desafiament de H. Burton (1637)
- Ἡρωολογια Anglorum; o bé, una ajuda a la història anglesa (1641)
- La primera taula o, un catàleg de tots els reis que han regnat a Anglaterra, des de la primera entrada dels romans (1641)
- La història de l'episcopacie (1642)
- L'engany de la gent en punt de delmes (1648)
- Extraneus vapulans; o bé, l’observador va rescatar de les violentes però violentes agressions de Hamon L’Estrange, (1656)
- Una relació completa de dos viatges: l’un, cap a la part continental de França; l'altra, en algunes de les illes adjacents (1656)
- Ecclesia vindicata; o bé, l'Església d'Anglaterra justificada (1657)
- L'ensopegament de la desobediència i la rebel·lió posats astutament per Calví a la manera dels súbdits, descoberts, censurats i eliminats (1658)
- Examen historicum, o un descobriment i examen dels errors en algunes històries modernes (1659)
- Certamen epistolare; o el combat de cartes amb el senyor Baxter, etc. (1659)
- Historia quinqu-articularis; o una declaració del judici de les esglésies occidentals, particularment de l'església d'Anglaterra, en els cinc punts controvertits reprovats pel nom d'Arminianisme (1660)
- Ecclesia restaurata; o bé, la història de la reforma de l'església d’Anglaterra (1661)
- Aerius redivivus; o bé, la història dels presbiterians de 1536 a 1647 a 1662 (1670)
- Cyprianus Anglicus; o la història de la vida i la mort de William Laud el 1662 (1668, 1671)
- Κειμηλιαέκκληδιαδτικα Tractaments històrics i diversos a 1662 (1681)
i molt, molt rar:
- Chorography and History of the Whole World (1682) més sobre aquest llibre als enllaços següents
Referències[modifica]
- ↑ Robert Mayhew, Geography is twinned with divinity; Geographical Review, Vol 90, No 1, January 2000.
- ↑ A register of the scholars admitted into Merchant Taylors' School
- ↑ 3,0 3,1 'Alumni Oxonienses, 1500-1714: Hawten-Hider', Alumni Oxonienses 1500-1714: Abannan-Kyte (1891), pp. 679–705. Date accessed: 15 January 2012
- ↑
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: «Heylyn, Peter». A: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900.
- ↑ 5,0 5,1 MacGillivray, 1974, p. 29.
- ↑ Hammond, Nigel. Thames Valley Countryside. Thames Valley Countryside, 1963.
- ↑ Oxford English Dictionary Bibliography: Hart-He
- ↑ Oxford English Dictionary
Bibliografia[modifica]
- A Short Biographical Dictionary Of English Literature, by John W. Cousin.
- MacGillivray, Royce. Restoration Historians and the English Civil War (en anglès). The Hauge: Martinus Nijhoff, 1974.
- Peter Heylyn. Mikrokosmos: A Little Description of the Great World. William Turner and Robert Allott, 1633.
Enllaços externs[modifica]
- Dr. Peter Heylyn. Royal Berkshire History..
- Heylyn, Peter. Ecclesia Restaurata. God Rules., with Barnard, John. The Life of The Author..
- Daw, Robyn. Digital story about one of her favourite collection items – Cosmographie. State Library of Queensland..
- Chorography and History of the Whole World - 1682