Pinus patula
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | resina de Pinus Patula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42389 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus |
| Espècie | Pinus patula Cham. i Schltdl., 1831 |
| Nomenclatura | |
| Exautor | Schiede |
| Distribució | |
 | |
El pi mexicà groc[1] (Pinus patula) és una espècie de conífera de la família Pinaceae endèmica del centre de Mèxic.
Descripció[modifica]
Arbre 20 a 40 m d'alt, escorça papiràcia, esquamosa i vermellenca. Les seves pinyes pengen en grups de tres a sis.
Distribució i hàbitat[modifica]
Creix des dels 24° a 18° de latitud nord i entre els 1800 i 2700 m sobre el nivell del mar. No suporta grans períodes de temperatures tan baixes com -10 °C, però de vegades les resisteix i encara de més baixes. És moderadament tolerant a la secada ho és més que Pinus taeda. El rang de pluviometria va des dels 750 a 2000 mm anuals.
Cultiu i usos[modifica]
Se l'explota principalment per la bona qualitat del paper que se'n fa i ha estat introduït a moltes parts del món. [2] és plantat amb finalitats de forestació en terres abans cobertes de matollar.
Propietats[modifica]
De Pinus patula se n'extreu una oleoresina on s'ha identificat els monoterpens canfè, alcanfor, paracimen, acetat de geraniol, mircè, transtocimè, alfa i beta-felandrè, alfa i beta-pinè, sabinè, alfa-terpinè i alfa-terpineol; els triterpens àcids abiètic, eliotinoic, leucopimàric, mercúsic, palústric, pimàric, iso, i iso-delta-8-9-compost, i sandaracopimàric; els sesquiterpens cariofilè i longifolè, i el compost fenílic estragol.[3]
Etimologia[modifica]
patula: epítet específic llatí que significa "estesa".[4]
Sinonímia[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, a Árboles: guía de campo; Johnson, Owen y More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en castellà de la Collins Tree Guide.
- ↑ «Coníferas mexicanas en la provincia de San Luis, Argentina».
- ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 15 novembre 2017].
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Pinus patula». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 10 abril 2013].
- ↑ Pinus patula en PlantList
Bibliografia[modifica]
- Eguiluz T.1982. Clima y Distribución del género pinus en México. Distrito Federal. México.
- Rzedowski J. 1983. Vegetación de México. Distrito Federal, México.
- Richardson D.M. (Ed) 2005. Ecology and biogeography of Pinus. Department of Conservation. South Island Wilding Conifer Strategy. New Zealand.
- Chandler, N.G. Pulpwood plantations in South Africa. Proc. Aust. Paper Indus. Tech. Ass.
- Gutiérrez, Millán, W. Ladrach. 1980. Resultados a tres años de la siembra directa de semillas de Cupressus lusitanica y Pinus patula en finca Los Guaduales Departamento del Cauca. Informe de Investigación 60. Cali, Colombia. Cartón de Colombia S.A. 6 p.
- Martínez, Maximino. 1948. Los pinos mexicanos. 2ª ed. México: Ed. Botas. 368 p.
