Plantilla:Article d'història de l'art del mes 09
El Monestir de Santo Domingo de Silos és una abadia benedictina situada en el municipi de Santo Domingo de Silos, a la província de Burgos. La seva celebritat prové fonamentalment del seu claustre romànic.
El monestir, encara que no en la seva actual configuració, es remunta a l'època visigòtica (segle vii), si bé s'esvaeix durant l'ocupació musulmana. Al segle x, anomenat encara San Sebastià de Silos, i en especial durant el període en què el comte Fernán González governa a Castella (930-970), torna a ressorgir la comunitat monàstica assolint una gran activitat que novament decau sota les destroces d'Almansur. Quan aquest desapareix el 1002 i recobrada la serenitat, el monestir es troba arruïnat i malparat. Quan l'any 1041 Domingo, prior del monestir de San Millán de la Cogolla, es refugia a Castella fugint del rei de Navarra, és ben rebut pel monarca castellà Fernando I que li confia la missió de restablir l'antiga esplendor i donar una nova empenta al monestir de Silos encara sota l'advocació de Sant Sebastià. Amb el decidit impuls de Santo Domingo com a abat del cenobio es va erigir l'església romànica, magnífic temple de tres naus i cinc absis consagrat el 1088 per l'abat Fortunio, el claustre, que encara perdura, i la resta de les dependències monacals. A la mort del sant, el monestir pren el seu patrocini i passa a denominar-se Santo Domingo de Silos.