Polaina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La polaina és una peça de vestir, normalment de drap o de cuir, que es duu, en general per parells, sobre altres peces per tal de protegir la cama i el calçat; pot ser llarga i cobrir de sota el genoll fins a l'empenya del calçat, o bé curta i cobrir tan sols el turmell i l'empenya. El més habitual és que es cordi amb botons sobre traus, per la banda exterior de la cama; però el tancament també pot fer-se passant un cordó per ullets, o, modernament, amb tires passades per sivelles. Sovint la subjecció de la polaina s'assegura incorporant-li una trava per a passar-hi el peu.

Artillers estatunidencs (1943) amb típiques polaines militars

El mot polaina prové del francès medieval polaine (polonesa), nom que es donava a la punta llarga del calçat de l'època perquè se li atribuïa origen polonès. En portuguès s'empra polaina idènticament que en català. En francès, els equivalents són guêtre (que pot ser alta o baixa) i jambière (sempre alta, i generalment de cuir). L'ús de l'espanyol és paral·lel amb el francès, en distingir entre polaina (de roba) i legui (alta i de cuir, mot adaptat de l'anglès legging). L'italià distingeix entre ghetta o cavigliera (polaina alta de roba), gambale (polaina alta de cuir) i uosa (polaina baixa). L'anglès diferencia entre gaiter (polaina alta i de roba), legging (polaina alta i de cuir o d'equitació) i spat o, en context militar, anklet (polaina baixa). [1]

Tot i que hi ha hagut peces afins des de l'antiguitat, la polaina de tipus modern sorgí al darrer quart del segle XVII com a part de l'equipament militar, essent evolució de les sobremitges que fins llavors acomplien aquesta comesa. Des de llavors fins a la dècada de 1950 fou d'ús constant als exèrcits; es considerava imprescindible per a aïllar el calçat i el peu de l'aigua i el fang, sobretot en èpoques en què el calçat militar més habitual era la sabata o algun tipus de bota de canya molt baixa. L'alternativa era la bota alta; però fins i tot entre les tropes muntades sovintejava l'ús de calçat baix amb polaines. Durant la primera meitat del segle XX tingué la forta competència de les benes, fins al punt que les polaines tendiren a reservar-se per a les tropes muntades i per a l'oficialitat desmuntada. A partir dels anys cinquanta les polaines desapareixen de l'equipament militar habitual; avui resten com a part de certs uniformes de gala.

Alts oficials canadencs (1915) amb polaines d'equitació
Polaines civils de gala amb sabates de xarol

En l'ús civil, les polaines foren usades, bé per a activitats eqüestres --en què continuen vigents--, bé com a peça protectora entre camperols i obrers durant la feina. A partir del segle XIX, i almenys fins a la dècada de 1930 inclosa, les polaines curtes, generalment baixes i de color blanc, formaren part de la indumentària de gala de les classes altes, en combinació amb sabates de xarol ben lluents; d'ací prové l'expressió catalana empolainar-se, amb el valor de 'engalanar-se, mudar-se molt'. Posteriorment hi ha hagut períodes de reviscolament de la polaina civil, però en noves formes: per exemple, els escalfadors per a dona que es posaren de moda en la primera meitat dels anys vuitanta.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En la pràctica, algunes denominacions oficials, sobretot estatunidenques, poden despistar; per exemple, un model emblemàtic de típica polaina gaiter, com l'estatunidenca de 1938, rebia el nom oficial de legging, com si fos de cuir. D'altra banda, cal tenir en compte que amb el temps el mot legging ha passat a designar, també, les malles d'esport i de carrer.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Kannik, Preben. Uniformes militares en color de todo el mundo. Madrid: San Martín, 1969

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polaina